Borratxera de sigles (20/5/2015)

Borratxera de sigles  (20/5/2015)

Les candidatures a les eleccions municipals són tant diferents i variades que els ciutadans en prou feines s’aclareixen. El noms de les llistes locals, fruit de diversos acords o personalismes concrets, no ajuden a saber de quin peu calcen els seus membres. Cal fer un esforç per entrar en el detall de les seves pretensions, i aquest exercici és totalment teòric. Els ciutadans no dediquen temps a analitzar els continguts de les propostes electorals, i encara menys, el perfil i característiques dels seus defensors: els candidats.

Sobre els candidats costa saber alguna cosa més del seu currículum que un breu i curt, “comerciant” o “tècnic informàtic”. En un procés electoral, en primer terme, es trien persones, però amb el sistema vigent, amb tantes sigles de formacions polítiques les persones quasi desapareixen. Són les sigles les que defineixen, de fet, com si fossin consignes, les propostes sotmeses a judici dels ciutadans. En unes eleccions municipals, tanmateix, hauria de poder ésser diferent, i basar l’elecció directament en les qualitats dels candidats. Tanmateix, aquest desig ara per ara és una mera especulació. Preval el missatge difós i concís, al mateix temps: CiU, ordre i feina; ERC, barri i progrés; CUP, assemblea i trencament; ... entre d’altres.

Aquesta dinàmica facilita una certa simplificació, al cost de renunciar a les qualitats personals dels candidats o al detalls de les propostes programàtiques. Per tant, en general, no es que hi hagi poca participació sinó que costa exercir el dret a vot. El proper diumenge, 24 de maig, en els col·legis electorals hi haurà taules amb piles de paperetes de llistes totalment desconegudes, amb l´únic reclam del seu títol. Per exemple, és el cas del Partit Família i Vida, que tot i tenir un explícit contingut teòric, és una formació que comparteix idearis d’extrema dreta com VOX.

En les eleccions municipals, els ciutadans han renunciat a conèixer personalment els candidats. Fins i tot, alguns candidats ni tant sols volen saber qui poden ésser els seus electors, com passa en el cas de les llistes fantasma del PSC i PP. És notòriament preocupant que després d’anys d’exercici democràtic, almenys sobre el paper, els polítics no hagin fet res per canviar aquest sistema d’eleccions. Certament que costa molt anar a votar! Les campanyes electorals podrien fornir als habitants del pobles i ciutats d’arguments i informació.

Sobre els arguments, sovint totes les formacions polítiques en tenen de bons, i cap ho té del tot perfecte, ja que si bé poden aportar idees brillants d’altres són autèntiques astracanades. Per això, al final, només queda analitzar la informació de la candidatura: el perfil humà i professional dels candidats, i la ideologia de fons de la candidatura, en cas de tenir temps, o en cas contrari, agafar-se a la consigna que la defineix. És un resultat molt pobre si hom vol decidir res d’una manera mínimament racional. Per altra banda, si no és en resposta a una consigna hom no anirà a votar, i segur que pot fer mil coses millors. Per això, de cara al diumenge, es manté el sistema de consignes.

Ordre per CiU, progrés per ERC, casal per CUP,... entre d’altres.  Des de la perplexitat dels qui voldrien una millora continua, aquest sistema està ancorat en el passat. Seria més interessant saber i votar en base a les qualitats intel·lectuals i formatives dels candidats, escodrinyant, de manera transparent, sobre les seves vertaderes intencions per dedicar-se al servei públic de la política.

En les properes eleccions nacionals del 27S, segurament tampoc podrà ésser diferent, i les consignes també seran el tot. Tanmateix, la propera vegada, encara que només sigui la darrera, si estaran plenament justificades. Tothom haurà de dir fins on vol arribar en les ambicions polítiques nacionals.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook