Benvolgut Sr. Rajoy (17/7/2015)

Benvolgut Sr. Rajoy (17/7/2015)

Nosaltres suposem que cada al matí vostè es pregunta a qui representa i si el que diu i fa li interessa a algú. De fet, molta gent intenta accedir a la seva àrea d’influència, per a condicionar d’alguna manera les seves decisions, i això segurament el tranquil·litza. Se sent important. Fins i tot, pot arribar a creure que té poder, i la darrera paraula sobre molts temes.

Per això, sense embuts, manifesta que “no hi haurà independència de Catalunya”. Des del seu despatx i amb els seus assessors té la certesa del bé i del mal sobre el destí dels catalans, com si d’un monarca absolut instituït per la gràcia de Déu es tractés. No es planteja ni l’opinió ni la voluntat de la gent i encara menys sobre l’esforç d’una nació mil·lenària amb voluntat d’instituir-se independent sobre la base del valors republicans (llibertat, igualtat i fraternitat).

Vostè sap que, en lògica del internacional públic, està actuant amb menyspreu envers una minoria nacional no espanyola dins de l’Estat al qual representa: els catalans que som espanyols per obligació legal. Res d’això el preocupa ni li fa alterar el seu discurs. Per això, ja no entén ni sap el que passa al seu entorn, i només es planteja continuar enganyant els ciutadans espanyols en tot allò que sigui necessari a fi de justificar, en base a la llei i l’ordre, les possibles represàlies que facin falta. Es francament decebedor. Però segurament això tampoc li importa.

Vostè i les seves corretges de transmissió malden per escampar la llavor de la confusió i l’estafa, tot titllant de radicals i extremistes els honestos ciutadans catalans que tenen la nacionalitat catalana com a senyera. Quan eren un pocs els que manifestaven així era fàcil criminalitzar-los. Ara en canvi, en som molts més, els que lliurament hem optat per un model polític i social basat en el treball, el pacte i l’esforç col·lectiu, sense imposicions ni atemptats representatius (com és el cas de la Corona espanyola), per posar un exemple ben representatiu.

Però no és únicament l’eclosió de més gent decidida a desmarcar-se d’un projecte caduc amb  connotacions colonials i autoritàries com l’espanyol, sinó la necessitat de poder ésser més proactius davant els nous reptes ambientals, socials i culturals del segle XXI els que ens impulsen a canviar. Hi ha massa coses en joc per a no voler-les afrontar amb creativitat i dinamisme. I davant de tot això, vostè, el que representa i tot el que defensa, són com una llosa tan pesada que ja no podem més.

El seu discurs i el dels seus afins, com el Sr. Sánchez, ens cansen des de la primera paraula. Ja no diuen res. Només són sons buits. Han perdut tota credibilitat. Ressonen per les ciutats i pobles de Catalunya com un eco del seu passat de conquestes i invasions, de sofriment i calamitats. De guerres i conflictes. Sincerament, tot això ja no ho podem suportar. Ens mereixem un futur en positiu i d’il·lusions.

Caldrà vèncer grans inèrcies dins el món globalitzat de mercats de capitals i mercaderies, i volem aportar solucions pròpies, ja que tenim talent i ganes de fer-ho. Sabem que es pot fer i que la gent d’aquest país en té la capacitat. Només cal una organització diferent, i trencar amb sistemes de desgast com els que constantment introdueix l’Estat espanyol i una estructura monàrquica totalment anacrònica.

En temps de recursos escassos, les economies d’escala tenen sentit si cada part és capaç d’aportar la seva millors qualitats. Catalunya, com a nació independent, hi pot aportar grans valors dins el context europeu, occidental i mundial. Tenim i sabem el que cal: estem preparats.

Serem nosaltres els que decidirem Sr. Rajoy. Ara tenim al davant el dia 27S, i volem que tothom pugui expressar-se votant lliurament, de forma madura i conscient. Nosaltres anhelem la llibertat: no defallirem. Les seves amenaces i dictats no ens aturaran. El 27S votarem, i si hi ha majoria pel procés de recuperació de la independència tirarem endavant.

Les lleis estan al servei del poble i no al revés, i volem que sigui així. Demà al matí, es pot tornar a qüestionar la seva feina, i si creu en l’imperi de la llei (cosa que no para de repetir tot i ésser òbvia) pregunti als seus assessors si totes les lleis es compleixen i si les lleis tenen excepcions, i els seus motius. Potser així s’adonarà que en el cas de Catalunya les seves lleis no es poden complir i s’han d’establir excepcions. No ens poden obligar a ésser els seus espanyols!

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook