Benvinguts els canvis, ja toquen! (18/10/2018)

Benvinguts els canvis, ja toquen! (18/10/2018)

Aquest any, després de les eleccions forçades i il·legals del passat 21 de desembre de 2017, diguin el que diguin, ha estat un impàs de calma. Tot s’ha aturat, caient en el cercle viciós del xantatge estatal fruit de l’empresonament i exili d’alguns líders independentistes.

La gent ja ha vist que quasi tot és més del mateix sense escalar un conflicte que en termes pacífics passa per posar davant de tot el dret a l’autodeterminació, tal com es preveu en els tractats internacionals subscrit per regne espanyol.

Les darreres notícies, tancament judicial espanyol també per part del govern socialista a tot el que provingui del Parlament de Catalunya ha estat el colofó per alterar la calma existent. I les borses d’inversions de capitals, amb tot el nas que tenen sobre aquestes qüestions, ja ho han ensumat: s’ha disparat la volatilitat.

Tornar al debat real, i necessari, sobre el futur nacional de Catalunya és el més important, i més aviat que tard ha d’acabar sortint. És el que torna a passar, per sort! Tot i els perills que implica. Ja no és possible avançar sense resoldre el conflicte entre catalans i espanyols, per via d’una solució senzilla i clara. Per la via de la independència, amb acords lleials i profunds de col·laboració mútua, si és el cas.

Situar les coses al seu lloc, evita els enganys continuats i permet les millors decisions. En la dinàmica autonomia i, si es vol, federal, de la composició territorial de l’estat espanyol, no hi ha futur possible ni per uns ni pels altres, tenint en compte els reptes que ambdues societats necessiten assumir per a poder afrontar la propera, i pròxima, crisi.

L’encariment dels tipus d’interès (influència de la Reserva Federal USA, el control pressupostari de la UE, la contracció comercial de la Xina, les esperances pel Brexit, ...) no serà una mera correcció sinó el final d’una llarga etapa de bonança, que les economies s’han pogut permetre gràcies a un impuls globalitzador que ja comença a donar mostres d’esgotament (reacció a la immigració, proteccionisme comercial, conflictes regionals,...).

Parlant clar, els experts reconeixen masses incògnites per a poder anar tirant com si res. Tot plegat no té sentit, i ni els economistes poden explicar la persistència alcista dels mercats mundials, en una dinàmica sense fi.

La rendibilitat no és sols valor en diners sinó també seguretat compartida, i per això els mercats prefereixen ignorar qualsevol desastre. És com la independència de Catalunya, la qual és 100% viable, digui el que digui Espanya, si els catalans simplement l’executen, sense pensar en cap mala conseqüència. Simplement fent-la, tal com ara, negant mil dificultats i assumint petites correccions, es manté la normalitat excepcional de la vida econòmica nacional, estatal, europea i  mundial.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.