Nevada sobtada (5/2/2015)

Nevada sobtada (5/2/2015)

Aquest 4 de febrer de 2015, una lleu nevada a Catalunya ha posat en evidència les mancances d’un determinat sistema de serveis públics. La principal xarxa viària catalana és propietat de l’Estat espanyol, i la resta de la Generalitat catalana i de les Diputacions provincials o Ajuntaments. Aquestes múltiples propietats d’una xarxa de vies interconnectades provoca dificultats de gestió i d’explotació. Per a l’autoritat del trànsit, el Servei Català del Trànsit i la Direcció General de la Policia (Mossos), encara és més difícil relacionar-se amb tanta diversitat d’actors atès que només poden actuar des de la perspectiva de la gestió de la circulació, i no pas pel que fa a les prestacions de les infraestructures, com succeeix quan neva. És dir, si neva la calçada perd les seves prestacions i hauria d’ésser el titular de la via qui assumís la seva neteja a fi de que recuperi la seva funcionalitat. El dia 4 de febrer, quan va començar a nevar, en el supòsit de que el Servei Meteorològic de Catalunya hagués donat l’alerta o el Servei Català de Trànsit hagués estat atent, només haurien pogut indicar al Ministeri de Foment, propietària de l’A-2, AP-2 i d’altres vies de l’Estat a Catalunya, la necessitat d’enviar-hi màquines llevaneus. No sabem si aquestes indicacions es van donar o no, però tot fa pensar que l’explotació de les vies del Ministeri de Foment a Catalunya es fa de manera autònoma respecte de la resta de la xarxa viària existent a Catalunya. La prestació dels serveis públics d’una manera eficaç suposa un esforç de coordinació. La coordinació, amb la figura del coordinador, suposa sempre una certa direcció i ordenació, que sense el suport d’una llei que ho permeti no és possible. Actualment, no existeix cap llei que permeti a la Generalitat exercir aquestes funcions de coordinació sobre les vies titularitat de l’Estat espanyol, i per això, si manca, encara que involuntàriament, la implicació personal de responsables de l’Estat espanyol en aquestes tasques, no és possible resoldre-ho. Hi ha moltes àrees dins del sistema de serveis públics a Catalunya, on la ingerència de l’Estat espanyol és perjudicial i contraproduent pel benestar dels seus ciutadans. L’A-2 i l’AP-2 són dues vies, entre d’altres,  que l’Estat espanyol es va reservar per a ell, per entendre que tenien una dimensió “nacional” i no merament de comunitat autònoma. Per tant, aquestes vies es regeixen per les lleis estatals i no per les lleis catalanes de carreteres. Els seus explotadors,  els que fan les feines de conservació i manteniment, depenen del Ministeri de Foment, tot obeint unes directrius estratègiques que venen marcades des de la seva seu central al Passeig de la Castellana a Madrid, i per tant, molt lluny de les necessitats i compromisos que s’espera d’aquestes vies dins del teixit comarcal català principalment. No obstant això, si que el Servei Català de Trànsit, des de la perspectiva de la circulació, podria tenir-hi una funció més activa amb mesures de regulació o restricció, però com són limitadores del nivell de prestació del servei públic no semblen realistes, com així ho va exposar el Conseller d’Interior. Amb aquest panorama, si la setmana vinent tornen a caure quatre flocs de neu el caos es tornarà a repetir. Com sempre, costa anar a l’arrel dels problemes. Identificar els factors crítics que impedeixen el progrés i la millora és una conquesta reservada només a les societats dinàmiques i agosarades. Crec que Catalunya ve en podria ésser una d’elles. Per aconseguir-ho, cal concretar les exploracions en terrenys acotats. Aquest terreny ara podria ésser la propera nevada. Per això, una proposta, seria activar un pla d’emergència, amb rang de llei, que permetés posar tots els medis i informació sota un únic comanament de coordinació, el conseller d’Interior. Si fos així, a la propera nevada, i a la de l’any vinent, el conseller de torn no tindria excuses on agafar-se i els ciutadans podríem sentir-nos orgullosos dels nostres governants.

© Vicenç Plans

periodistavplans@gmail.com