Allunyar-se dels controls de l’estat espanyol: primàries republicanes (3/7/2018)

Allunyar-se dels controls de l’estat espanyol: primàries republicanes (3/7/2018)        

La societat, si vol, té mecanismes per superar els entrebancs que se li apareixen en cada nova cantonada de la història. El sistema democràtic de votacions basat en els partits ja ha acomplert bona part del seu recorregut, des del punt vista teòric i també pràctic. Els partits polítics interessen poc o molt poc a la població. Els nivells de militància partidista són baixos i molt poc rellevants en termes percentuals de la població a la qual diuen representar.

És obvi que hi ha una greu afectació en el model de representativitat política que s’esperava del sistema de partits, de tipus majoritari i amb influència mediàtica. La majoria de la població ja no s’empassa els discursos de la majoria de polítics. A Catalunya això no és una excepció, i en molts ambients, només algunes màximes viscerals i emocionals són el que mou els impulsos de votació o d’exercici polític, en la seva mínima expressió.

Per a superar aquesta anòmala situació democràtica, ara mateix emergeix al nostre país el tema de les primàries per la república, com a revulsiu del que s’espera dels polítics i dels dirigents. Que actuïn d’acord amb els impuls popular i amb la seva complicitat permanent. Quan hi ha damunt la taula un compromís d’un nou país i la tasca compartida de molts patriotes, la democràcia s’envigoreix fins al punt de buscar alternatives a les comportes dels partits, temorosos d’afrontar nous reptes o buscar solucions a les complexitats diàries.

Tal com hem anat veient, els partits per acontentar les seves masses dissenyen artificis més o menys ben intencionats, com les seleccions nacionals o les figures monàrquiques, per no parlar de possible enemics molt perillosos com els catalans (la catalanofòbia), pel que fa al cas espanyol. A Catalunya, en canvi, funciona un discurs emocional de lluita per la llengua i quatre coses més que aconsegueix paralitzar-ho tot, fins que tot es descontrola d’un dia a un altre, com la història demostra tot sovint.

L’orgull dels catalans és al nivell europeu de les nacions que malden per mantenir el seu nom i la seva trajectòria, dins el magma burocràtic de les institucions comunitàries i de la lluita per no perdre població i evitar la immigració massiva. Hi ha un discurs de bondat que no s’adiu amb la voluntat general de fer més coses i trencar cadenes, raó per la qual a la pràctica quasi res canvia del tot.

La temptació del “govern efectiu” tindrà conseqüències devastadores dins el sistema de partits català. Aquest govern de compromís entre PDECAT i ERC no resol res que preocupi els ciutadans, en general. Més aviat complica la solució d’un conflicte ancestral entre Catalunya i Espanya, ja que confon les institucions i predica la distorsió. El missatge nacional sempre ha d’ésser senzill i molt clar. Tal com succeir quan es va defensar i explicar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017, el qual a més de legal i necessari, va ésser un exercici ineludible de sobirania.

El discurs ideològic, per tant, és el que mou la voluntat de les persones. Lluitar contra la injustícia, posseir instruments de poder i defensar la llibertat són elements comuns d’una integritat política que per medi dels ideals republicans i les seves premisses són a l’abast de tots els catalans. Una majoria així ho entén al marge del que diguin els partits i les seves maquinàries de gestió inútil d’un suposat poder.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.