Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Votarem i guanyarem; repic d’atuells cada dia a les 22:00, fins el dia 1 d’octubre! (21/9/2017)

2017-09-22 08:21

Votarem i guanyarem; repic d’atuells cada dia a les 22:00, fins el dia 1 d’octubre! (21/9/2017)

Cada segons que passa l’articulació territorial espanyola ens preocupa menys. Ni tant sols des d’una perspectiva republicana, com alguns combatents de la Guerra Civil després de tornar de l’exili van defensar, ens interessa. Ja ni tan sols atrau! Ja s’ho faran amb els bascos i gallecs, i les diferents emergències castellanes i andaluses que no paren de créixer. Espanya és un projecte fracassat, sense cap viabilitat. Només la defensa una petita minoria que dirigeix l’estructura de l’estat, a les ordres de la “divisió aranzadi” (col·lectiu de funcionaris d’alt nivell que s’ha empassat, de viu en viu, els pobres, els textos jurídics de les oposicions, fins a creure, en les seves recitacions, que són veritats amb sentit i amb algun valor, més enllà de la doctrina positivista del dret) entre els quals hi ha jutges, notaris, advocats de l’estat, inspectors d’hisenda,...  I cap d’ells ni representa ni ha estat escollit per ningú, llevat d’uns tribunals d’oposició que només han tingut la seva capacitat memorística i analítica, per aplicar, sense sentit crític, res del que han estudiat.

Tot plegat, per tant, és molt i molt lluny de l’esperit de les lleis i del sentit dels principis jurídics que van fer possible una tímida però obligada evolució després de la mort del dictador el 1975.  El qual, per no afrontar l’estat plurinacional, va dissenyar un sistema “de cafè para todos” que ara es gira en contra dels seus maquiavèl·lics creadors, tot generant una crisis de poder i d’idees que provocarà la secessió catalana i una greu crisis institucional i política a Espanya.

El sistema de contenció de les forces centrífugues que hi ha darrera l’estat de les autonomies, pensat per ofegar la singularitat nacional catalana especialment, passa per oferir sous i col·locacions a tort i a dret, a fi de que hom ni pensi ni critiqui res, tot establint un sistema de corrupció i ambigüitats que, a hores d’ara, ja és insuportable, fins i tot, pels propis espanyols. Pels catalans, igualment, però ara, amb oportunitats de canvi evidents, que generen il·lusió i grans projectes col·lectius i de futur, amb la nova república, que si Déu vol hom podrà proclamar, un cop realitzat l’escrutini fruit del referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre de 2017.

Per això, mal els hi pesi, ni tan sols la reforma de la Constitució ens serveix, doncs no aporta cap element ni garantia de que la solució sigui prou bona i fiable. Una nova delectació de competències o un millora del sistema de finançament esdevé quasi provocatiu, quan la ciutadania catalana ja no entén ni el llenguatge ni les formes dels governants espanyols.

El que faci i sigui Espanya ja no ens interessa, sigui o no d’estil feixista, malgrat sempre hi haurà una certa simpatia pels qui de bona fe cerquen el diàleg i respecten les altres nacions del món, com la nostra.  La dinàmica administrativa de l’estat espanyol descentralitzat és un problema únicament dels espanyols que veuen com les seves dèries de grandesa, unitat i prestigi són simples maquinacions dels poders “aranzadi” per justificar-se ells mateixos i el seu ritme de vida. La gent, almenys a Catalunya, ho té molt clar: ni espanyols de primera “aranzadis”  ni de segona “la roja”; ciutadans catalans!

La instrumentalització de l’anticatalanisme que ha fet el Partit Popular ara el pagarà car, ja que el seu projecte a contaminat i corromput les darreres essències d’una idea d’Espanya possible i fraternal: la de la República Espanyola, com un conglomerat de nacions dins un projecte polític ibèric, tal com els il·lusos (pobres, quina pena) els exiliats, àdhuc catalans, al tornar reclamaven, i acríticament van assumir el 1978, per medi d’una Constitució que ha generat frustració i limitacions, de tot tipus.

Pels espanyols tot el que no és unitat indissoluble són taifes o feudes on, ara,  hi nia la corrupció i el desordre, però van ésser ells qui malèvolament ho van propiciar amb el “cafè para todos”. Per això ara, per medi de Catalunya ho volen corregir tot desconeixent que estan tocant la seva pròpia perversió, i en la seva mentida i misèria diuen no reconèixer el monstre que van crear. Catalunya ja no pot resoldre ni vol implicar-se més en aquest problema dels espanyols. És l’hora de marxar, al preu que sigui, encara que calgui partir de zero, i per això, lluitarem per una victòria democràtica fruit del referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre de 2017.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista