Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Una sola urna és suficient però caldrà posar-la (19/1/2017)

2017-01-19 09:20

Una sola urna és suficient però caldrà posar-la (19/1/2017)

 

La lògica democràtica de “referèndum o referèndum” exposada amb gran claredat pel President Carles Puigdemont (1962) obre una guerra de nervis entre els que volen posar frens a l’exercici de l’expressió popular. Tan si es convoca i celebra el referèndum vinculant abans de l’estiu com si es fa després, l’Estat espanyol no s’estarà de posar tota mena d’impediments jurídics, els quals bàsicament, tenen un componen psicològic, ja que la seva efectivitat és molt discutible, o si més no poc útil, per aturar un esforç col·lectiu ja molt assumit pel conjunt de la població catalana, sobiranistes o unionistes.

Un procés cívic, no violent i fet en convivència, sense estridències ni provocacions, no es pot aturar fàcilment. Té el suport ampli de la població i és una demanda simple i molt clara, triar un futur polític i unes determinades prioritats. Cercar una representació política i admetre un diàleg obert.

El mandat democràtic que es busca és senzill: complir i fer complir el resultat del referèndum, sigui quin sigui el seu resultat. En definitiva, superar, l’engany col·lectiu, del 9N2014, que tot i tractar d’un tema vital per la nació, es va considerar com una consulta sense conseqüències o sense efectes. Calia admetre els seus efectes, i no es va fer, i per això, ara no es pot brandar aquell resultat, tot  i que segurament va significar una preparació en el mandat del 27S2015 (la majoria absoluta parlamentària).

El procés constituent, per tant, queda delimitat per la convocatòria i celebració del referèndum. La convocatòria tindrà algunes incerteses. Moltes menys, no cal dir-ho, que les permanents que viu el poble català de la ma dels governants espanyols.  Alguns els hi costarà superar l’abisme que suposa la llibertat, i entendre que la nova legalitat catalana que ha de permetre la celebració del referèndum és tan o més vàlida que l’espanyola, diguin el que diguin.

L’origen de la legalitat, en la voluntat majoritària del Parlament de Catalunya, és suficient. No cal dir que s’impugnarà, i potser també crearà algunes defeccions, dimissions o, qui sap, si detencions... però tot plegat haurà de tirar endavant. La massa cívica que protagonitza el procés no s’aturarà, i els preparatius no s’ajornaran. Les urnes s’han de posar en els col·legis de votació, i ningú podrà impedir que els ciutadans hi acudeixin per votar.

Alguns col·legis es tancaran, i s’emetran ordres massives de bloqueig de les seus electorals. Totes elles tindran llocs alternatius on poder exercir la democràcia. Si cal al bell mig del carrer. A pesar de tot, miler d’urnes s’ompliran i el recompte es farà amb totes les garanties democràtiques. La campanya del “si” podrà avaluar els resultats, i si hi ha una majoria de vots, ja res serà com abans, i una nova nació lliure haurà dit la seva dins d’Europa.

Després vindrà la feina de despatx i internacional per desenvolupar i completar el mandat democràtic. Serà tediós i sovint ple de renúncies, però ja serà una marxa imparable de consolidació. Aquesta vegada serà vinculant, i caldrà anar descobrint els detalls per a la seva concreció.

Un cos de milers de voluntaris, la gran victòria del 9N2014, està disponible, a la reserva, per posar-se a treballar durant un dia per a la història de la democràcia europea. Prop de 60.000 efectius cívics blindaran aquesta gran diada, i res podrà impedir un exercici transversal de participació i expressió política, sigui del color que sigui i vingui d’on vingui.

La democràcia haurà guanyat una vegada més, malgrat tantes misèries i dificultats internes que arrossega de corrupcions diverses o similars, com tant Catalunya com Espanya, ja fa temps que coneixen.

 

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/  (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista