Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Un enviament de material militar amb una finalitat sospitosa: quina?. (21/03/2017)

2017-03-21 14:39

Un enviament de material militar amb una finalitat sospitosa: quina?. (21/03/2017)

 

El Ministeri de Defensa enviarà 100 “tancs” a la base militar de Sant Climent de Sescebes com a part d’un desplegament de material cuirassat no previst amb anterioritat.  Per fer-ho possible, d’acord amb la resposta obtinguda al Congrés, destinarà prop de 150.000 euros en despeses de càrrega i transport.

 

En medis especialitzats s’han detallat les característiques dels vehicles enviats a Catalunya, carros de combat tipus Pizarro, d’una notable potència i capacitat operativa, així com d’altres vehicles blindats amb més facilitats pel seu desplaçament, sumant un total de més de 300 vehicles, tenint en compte els vehicles complementaris o pilots que necessiten per a la seva operativitat (de senyalització, d’avituallament, de manteniment,...).

 

D’acord amb determinats medis de comunicació, davant aquesta poc justificada despesa, tenint en compte la manca objectiva de finalitats clares en la zona del Pirineu oriental on s’establiran,  la Generalitat de Catalunya ha manifestat la seva preocupació i malestar. Tot plegat tenint, en compte, segons aquestes fonts, que en ple procés per a la recuperació nacional, la presència militar espanyola pot interpretar-se com una mesura de pressió prou evident, que demorin o aplaquin les aspiracions generals dels catalans.

 

Quan tot just comença l’etapa decisiva, i cada pas que es produeixi té o pot tenir clares repercussions en l’evolució del procés, i en les possibilitat d’èxit d’uns o dels altres, aquest enviament de material militar estratègic cal interpretar-lo, reflexivament, com un regal enverinat, i de difícil digestió.

 

Efectivament, si per algun motiu, segurament descontrolat o poc meditat, dins del procés sobiranista en curs, es despleguessin efectius militars espanyols arreu de Catalunya o en llocs estratègics, amb finalitats repressives o contràries al sentit democràtic i legal, per exemple, d’un referèndum d’autodeterminació, el més probable seria que part d’aquest material caigués en mans de la Generalitat.

 

Alguns d’aquests soldats, mercenaris però persones amb un dit de front com qualsevol altra, no plantarien cap oposició, i malgrat el seu desplaçament no entendrien, en cap sentit, una acció desproporcionada sobre població civil, com la que és possible exercir amb medis com els descrits. En aquest escenari, si seria possible una eventual escalada, si possibles medis militars, falsament “rendits”,  fossin usats, encara que tímidament, dins el context de la defensa territorial catalana.

 

I en aquesta escalada, no cal dir-ho, guanyaria la força aèria, amb bombardeig selectiu, àdhuc indiscriminat, com a danys col·laterals, i aquesta, ara per ara, està sota el control exclusiu de l’Estat espanyol.

 

Tot plegat, és una quimera versemblant, i del tot imprevisible, que serveix no sols per meditar sobre el tipus de situacions a les quals ens encarem col·lectivament, si no també per aprendre les millors opcions que com a poble ens mereixem.

 

En aquest cas, es tracta de portar la coherència de les pretensions de la “revolució dels somriures” fins a les darreres conseqüències, a qualsevol preu i salvant totes les provocacions.

 

Serà molt difícil, sabent tot el poder dissuasiu que tenen els medis militars, quan aquests siguin lliurats graciosament a mans republicanes, però l’escenari creat no ha d’impedir aturar-se i parlar de la germanor ibèrica, com el context de les nacions lliures en el que tots ens mereixem de viure i pel qual exigim democràcia i llibertat.

 

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/  (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista