Anàlisi de l'actualitat i divulgació
“Top manta” de Ceuta a Barcelona (05/07/2016)
“Top manta” de Ceuta a Barcelona (05/07/2016)
La proximitat de Ceuta a l’estret de Gibraltar i la seva posició al nord d’Àfrica fa que sigui un dels principals destins escollits pels immigrants subsaharians per aconseguir entrar a Europa. La seva frontera, en molts sentits artificial, genera greus problemes de gestió i el seu reforçament ha estat una prioritat dels governs espanyols. Malgrat intentar tancar-la, molts dels immigrants han aconseguit traspassar-la, jugant-se la vida, i demostrant una fortalesa impressionant.
Un cop en els CIE (Centres d’Internament d’Estrangers) s’esdevé un nou problema. I sovint, de manera calculada, s’han enviat aquest immigrants a Barcelona. i han engruixit el col·lectiu dels recollidors de xatarres o també dels “top manta”. De manera gradual, s’han organitzat, formant una teranyina de persones, sota el lema “sobreviure no és cap delicte”. I ja formen part del paisatge, en molts llocs turístics o d’afluència de visitants.
Darrere les intencions d’inundar Barcelona de persones sense feina i sense medis, com a capital de Catalunya, hi ha un desafiament de l’Estat espanyol de dimensions humanes sovint tràgiques. Sense una política migratòria clara, els esforços per contenir les ànsies imparables de prosperitat d’aquestes persones africanes no donen cap resultat. I cada dia més s’està generant el temut “efecte crida”. A Barcelona, i arreu de Catalunya, el missatge, no sols pels africans, sinó especialment per les autoritats espanyoles, és que els forasters són benvinguts. I que falten mans per tot, encara que sigui en activitats no regularitzades ni admeses com la venda ambulant, de productes moltes vegades falsificats. D’aquesta manera, des dels CIE de Ceuta i Melilla, no sols es gestionen destins per aquestes persones sinó que s’indueix un escenari caòtic a Barcelona, com capital de la futura república catalana.
La tensió que està experimentant el comerç local, els seus residents i, en conjunt, totes les institucions no pararà de créixer en el futur. Aquests immigrants han descobert que tenen oportunitats i que amb molt poc esforç, comparat amb el que van haver de resistir al Marroc, per exemple, poden obtenir grans solucions per a ells, com habitatge o serveis socials. No sols per a ells, sinó també, ben aviat, per a les seves famílies. Saben lluitar, i no s’arronsen. Ho han perdut tor i, des d’ara, només fan que guanyar-se el futur. La seva dignitat és quasi indestructible. Han fet de les seves possibilitats de futur una proesa humana: viatjant, malvivint, aguantant,... i finalment, per sobreviure, i demostrar als seus, que el seu somni s’ha fet realitat. Aviat, tindran fins i tot un cotxe propi, la residència, i vindrà la seva família. No s’avergonyiran de res i hauran triomfat.
Els “top manta” no es desanimen fàcilment, ni es deixen convèncer a la mínima. Ben al contrari, amb una perspicàcia encomiable es mouen amb els seus fardells, per distreure la vigilància o assegurar les seves posicions de venda. Què farien si l’activitat fos legal? De quina manera la defensarien i la farien créixer? Els que han conegut la misèria més gran, alimentant-se com rates amb la vista posada a la tanca espanyola de Ceuta i Melilla, no s’empatxaran fàcilment. Ni es rendiran.
El problema cívic, àdhuc humanitari, serà majúscul. Les societats occidentals no estan preparades per aquest tipus de convivència, tant humana, que imposen les ordes de refugiats i immigrants, que ens visitaran per quedar-se. No volen ni poden dissimular les seves ànsies d’estar en condicions de prosperar. I de fer-se notar, si així ho aconsegueixen, amb les seves vestimentes llampants, els uns o els seus vehicles grans, en d’altres.
El cost dels que no han arribat al somni català ja s’ha oblidat, i mirar als que esperen tornar a saltar la tanca o bé nedar a mar obert abans no allarguin els espigons, o bé fer servir les d’altres illes, sense tanques, que hi ha espanyoles encara a l’Africa, tampoc els preocupa. Ara ja són aquí i volen negociar, són una part del problema i de la solució. I com a persones volen el seu futur. Catalunya és el seu nou horitzó. Com ho serà per molts més. Molts més els imitaran i molts més en vindran.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.