Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Tenim por (3/6/2015)

2015-06-03 08:31

Tenim por  (3/6/2015)

Les deliberacions del Comitè de Govern d’UDC sobre el posicionament de la formació política entorn de la independència són una radiografia de la societat catalana. Segons s’ha pogut saber de fonts properes a les deliberacions, intercomarcals de Barcelona comarques, Tarragona i Terres de l’Ebre, van exposar les seves cauteles al procés i al full de ruta CDC/ERC per raons emotives o impressions negatives.

Tot i que el debat podia haver entrat en l’anàlisi  de motius estratègics per no pronunciar-se a favor de la independència, com els derivats de salvaguardar els votants indecisos amb el procés o fins i tot en assegurar-se una sortida política a un possible escenari involutiu en el marc espanyol, de fet va posar en evidència una rèmora històrica: la por. Malgrat que els assistents, majoritàriament, van participar en la via catalana i se sentien engrescats per les reivindicacions nacionals catalanes, a la pràctica, a l’hora de

 confrontar-ho amb l’aparell de l’Estat espanyol i del propis espanyols, s’obria un abisme. Ningú va garantir a la resta la confiança suficient, sigui per raons de lideratge, raó per la qual el silenci del Sr. Josep Antoni Duran (1952) va ésser tant eloqüent o per raonaments jurídics suficients basats en el dret internacional, per afrontar un repte com el de la plena sobirania o emancipació nacional. De fet, amb el recurs al diàleg o l’acord amb l’Estat espanyol no es fa sinó tractar de garantir-se la seguretat que aquest proveeix.

En aquest sentit, es interessant fer notar que l’assessor de seguretat nacional del Conseller d’Interior, Ramon Espadaler (1963), el Sr. Xavier Beltran, ja havia manifestat en diferents reunions a la comarca d’Osona que segons el seu criteri les possibilitats de mantenir la més lleu posició de desobediència als dictats estatals estava totalment condemnada al fracàs, i que no existia cap opció per a poder-la defensar davant la presència d’una comissió judicial amb efectius dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.

Per això, no es podia avançar en el procés català sense la tolerància i complaença del poders constitucionals de l’Estat espanyol. Els consellers i assessors d’UDC són persones que, en general, no pengen l’estelada a casa seva i que tampoc es mantenen fidels en l’ús de la llengua catalana, ben al contrari, miren d’afalagar i complaure les autoritats espanyoles, com es feia fa temps regalant gallines a la Guàrdia Civil, per si de cas notessin res que no fos correcte. En aquesta línia, i amb un cert sentit de l’humor que es d’agrair a l’hora d’abordar totes aquestes qüestions, el veterà Sr. Josep Sánchez Llibre (1949) no va dubtar a fer el símil amb un salt al buit només amb una paracaigudes molt petit i de segona mà.

Certament, com molt bé a documentat el Consell Assessor per a la Transició Nacional, amb el Sr. Carles Viver i Pi-Sunyer (1949), un nou estat a Europa o una cosa molt semblant, no és gens fàcil de fer ni de començar. Calen moltes complicitats, i al final també, elevades dosis d’heroisme. En definitiva, uns valors molt bàsics i transversals, que ara mateix encarna perfectament el President de la Generalitat, el Sr. Artur Mas (1956), ja que sobre les seves espatlles recaurà segurament el lideratge d’aquesta empresa col·lectiva, necessària per a la supervivència de la nació catalana. Aquest valors, encara que no ho sembli, són els que tenen un autèntic rèdit electoral, i el que els ciutadans, que no són babaus, valoren.

Durant el 24M, la Sra. Ada Colau va deixar palès que se l’havia jugat pels seus votants (l’únic error de campanya del Sr. Xavier Trias va ésser ridiculitzar una jove Ada Colau vestida de Superman denunciant problemes d’habitatge en un acte electoral de la Sra. Imma Mayol). La resposta només la va poder donar, ja tard, el Sr. Artur Mas, que encausat en un procés penal per defensar l’accés democràtic en un procés participatiu, també se l’havia jugat. Com ha fet també el Sr. Albert Rivera, al despullar-se al creure en un projecte de renovació democràtica més personal que espanyol. UDC, pel que sembla no se la jugarà per res, i amb les seves propostes transmet indecisió i desànim. Fa que tinguem por. No ens ho mereixem.

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook  

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista