Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Sufocar la revolta catalana: el seu cost i qui el finançarà (21/04/2017)

2017-04-21 08:18

Sufocar la revolta catalana: el seu cost i qui el finançarà (21/04/2017)

 

El 1640 els espanyols (castellans, a l’època) volien obligar a l’annexionat Portugal a finançar els costos per reduir la revolta catalana (preludi del descontents dels Segadors). Els portuguesos s’hi van oposar i van recuperar la seva independència, tot desmarcant-se, del tot, d’Espanya, en part gràcies al suport anglès.

El model portuguès és digne de consideració, ja que, en l’aspecte peninsular, té les mateixes semblances que el cas català: llengua romànica compartida, una llarga frontera de veïnatge i la necessitat d’intercanvi comercial. I doncs, com ho ha fet Portugal per resistir-se a la colonització espanyola?

La resposta és simple, i de tant simple, evidentment aclaparadora: participant el mínim possible de la vida pública espanyola (sobretot de les seves intrigues i misèries). Ignorant Espanya en tot i per tot, i mirant al mar, fet que nosaltres podem ampliar, per a més consol, gaudint de la riquesa europea i de les ribes mediterrànies. Però deixar de mirar Espanya: el seu futbol, les seves televisions, les seves provocacions, les seves històries, els seus dilemes,...

La colonització espanyola no la fan els espanyols que van venir a Catalunya, molt dels quals, passat el seu cicle vital, ja se’n tornen a la pàtria d’origen, si no els propis catalans escoltant , repetint i criticant una mala manera de fer espanyola de la vida privada i pública. Està en les nostres mans desconnectar, i oblidar-se, per sempre, a l’estil portuguès del que fa i diu Espanya, els espanyols i les seves gents. No per menystenir-ho si no per donar importància real als nostres afers nacionals.

Aquesta dinàmica l’havia conduït molt be la premsa local i comarcal catalana, que en general tendia a fer el país des de dins. Tanmateix, està sucumbint a fer-se ressò de les agències de notícies espanyoles, i sobretot del lideratge informatiu de les grans capçaleres espanyoles. És una llàstima, i suposa donar recorregut i constància dins l’àmbit social català a les subtils formes de colonització espanyola.

La més antiga és la pròpia dels cossos i forces de seguretat, ara, només en part superada, però és urgent desactivar la “dependència” envers els referents espanyols culturals que minen les  opcions pròpies d’aquí, siguin en la llengua que siguin, i vinguin d’on vinguin.

Fer seguidisme de les misèries espanyoles, com el que passa amb els casos de corrupció del PP i del PSOE, entre d’altres, és una forma més de colonització, a la qual només podem escapar mantenint relats propis i discursos interessats generats per la pròpia vida col·lectiva dels catalans, a l’estil portuguès.

Portugal s’aproxima als problemes del món amb la seva pròpia perspectiva ja que no està pendent del que diuen i expliquen els espanyols, sempre desaforats per ésser el centre de les seves ambicions i impossibles.

Ara, i sempre, no és possible ni resoldre, ni molt menys, salvar Espanya: tant costa d’entendre això, i marxar, si democràticament s’admet com la millor opció per tenir una veu lliure al mig del món?

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista