Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Les compensacions opaques són dubtoses (25/02/2016)

2016-02-25 14:48

Les compensacions opaques són dubtoses (25/02/2016)

 

El principal diari de la Catalunya Central, Regio7, s’han fet ressò (http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2016/02/23/peatges-del-cadi-pagats-als/350108.html) de la compensació econòmica que la Generalitat ha hagut de satisfer a ABERTIS, empresa titular de la gestió del túnel del Cadí, en concepte de peatges no pagats per residents del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Aquesta quantitat puja la xifra de 5 milions d’euros, i es desemborsada per tots els contribuents de forma proporcional.

De fet, pels residents beneficiaris és una subvenció encoberta, en la qual una empresa interposada hi participa activament, en benefici propi. ABERTIS cobra directament de l’Administració els peatges descomptats als residents de les comarques limítrofes amb el túnel del Cadí. Quan l’empresa era pública era més fàcil de justificar que aproximadament el 20% de la recaptació del peatge d’Urús provingués directament del pressupostos públics.

Ara en canvi, fins i tot fa mal d’ulls aquesta compensació, tenint en compte que el compte d’explotació és favorable amb els peatges del 80% dels usuaris que paguen religiosament per l’ús d’una infraestructura indispensable per la mobilitat de la zona. Sense entrar a valorar el mètode per subvencionar els dispositius de cobrament vinculats a una persona resident en aquests comarques pirinenques, és dir, per la via indirecta d’una empresa privada, ni sobre l’abast ni com aplica els requisits que aquesta empresa privada exerceix per atorgar beneficiaris d’aquesta subvenció (seria lògic entendre, des d’una perspectiva merament mercantil, que a més usuaris beneficiats més mobilitat i d’aquí més ingressos per la via de compensació, tot entenent que els que paguen s’ho miren dos cops abans de passar pel peatge), hi ha de fons la sospita que la complicitat entre els beneficiaris del peatge a 0 euros i els interessos d’ABERTIS, per un cop, siguin cada vegada més gran.

Els interessos privats, del tot legítims, poden ésser dubtosos quan entren en conflicte amb els interessos generals i per tant amb els milers i milers de ciutadans que mai han passat ni passaran pel túnel del Cadí. Els mecanismes tributaris que ara ho permeten poden esdevenir fins i tot injustos si al final s’està tergiversen el sentit d’aquesta mesura de foment, tenint en compte que quan l’empresa titular de l’explotació del túnel era pública ja cobrava peatge, tot i que amb un nivell de beneficiaris a 0 euros de peatge molt superior (sembla que fregava el 35%) atesa la laxitud en els medis per acreditar la residència en les tres comarques de muntanya.

La revisió d’aquests criteris, tot exigint, per la via poc creïble de la declaració responsable (un paper que tothom està disposat a signar, i que com a molt suposa la inexistència del tràmit realitzat), només han reduït molt escassament els qui gaudeixen de semblant privilegi (una subvenció del 100% del import del preu públic).

Quan tots necessitem no pagar, o creiem que no cap pagar per coses que d’altres mai paguen, la manera de resoldre el descontent, per part dels poder públics, és amagar les ajudes que es donen o els avantatges que s’ofereixen darrera una pantalla d’interessos o intermediaris. Al final es tracta d’esquivar, per vies ben curioses, els mecanismes de publicitat, concurrència i transparència previstos en la legislació pròpia de les subvencions, sigui l’estatal o la pròpia, en allò de cada una que és vigent; tot generant opacitat i dificultats informatives. Per això, la xifra pagada pe la Generalitat a ABERTIS obra de nou una reflexió, tenint en compte que més d’un sap de les mil i unes estratègies per passar sense pagar, a tota hora (intercanvis dels VIA-T, empadronaments forçats,...), que tot i ésser, segurament, legals, provoquen un considerable rebuig, als qui, per exemple, ni tenen cotxe.

En aquest tema, com sempre que l’Administració aporta medis materials o mitjans econòmics, amb objectes o finalitats poc clares, hi ha interessats en continuar mantenint la situació vigent, ja que els hi resulta especialment beneficiosa. Si a més hi ha empreses privades o interessos particulars, s’haurien d’accentuar les prevencions de tot tipus per evitar el malversament dels diners de tots .

Ara, en aquest cas, amb la privatització del túnel del Cadí, s’hi afegeix més gravetat, davant la qual no resulta gens senzill establir mecanismes de control i supervisió, no sols per la complexitat tècnica que segurament posseeix (modificació de dades en ordinadors privats, manteniment d’eventuals equips de comptatge de l’administració en el túnel,...) sinó per que socialment és un debat difícil i polèmic a través del qual només emergeix una resposta: PROU PEATGES!

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista