Anàlisi de l'actualitat i divulgació

La veu profètica del bisbe Novell. La revolta de Solsona. (23/5/2017)

2017-05-23 10:11

La veu profètica del bisbe Novell. La revolta de Solsona.  (23/5/2017)

La glossa dominical del bisbe Xavier Novell (1969), del passat diumenge 21 de maig de 2017, apuntava com explicació a la nova realitat sociològica de confusió sobre la identitat sexual del nois fruit de la divulgació de l’experiència sexual, el següent: “en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada.”

Aquest ha estat, el breu comentari, objecte de més polèmica, i sobre el qual, lluny de meditar-hi, hom hi ha vist un atac als grups LGBTI. Un conclusió equivocada, segurament per un prejudici sobre tot el que sobre sexualitat prové de l’Església catòlica.

En una primera lectura, semblaria que el bisbe solsoní defensés un cert masclisme, que orgullós d’ell mateix, també defensés una visió dominant del seu rol. Però no és així, ja que es refereix a la figura del pare, progenitor, en el qual s’hauria de manifestar el lideratge de la seva funció: conduir i protegir. Els rols són necessaris per a la vida col·lectiva, ja que no tots podem fer de tot ni saber de tot. Ens cal l’especialització i la complementarietat. Aquest és l’anhel de civilització que ens ha de permetre viure en pau i en felicitat.

L’abast de l’amor, que prediquen des de l’església catòlica,  consisteix, per tant, en assumir aquestes responsabilitats com una dedicació responsable: lliure i creativa. D’aquesta manera, el pare esdevé referent de fortalesa i serenitat, imprescindible per assumir el control de la pròpia existència i no deixar anar les regnes en moments crítics. Aquest rol també requereix, qui sap com, “de cops de geni” adequadament ponderats, en els termes de virilitat que el bisbe menciona. Posant límits, com educativament, de forma retòrica, s’insisteix però mai o quasi mai s’aplica, ni es diu que vol aplicar, per ésser, a hores d’ara, políticament incorrecte.

Per qui estima la seva gent, i el que seria necessari per viure millor i fer més agradable aquesta vida, sap que cal aguantar i resistir sovint causes o situacions difícils. Per això, existeix una preocupació, sincera i de bona fe, per com els joves senten l’obligació de pronunciar-se sobre les seves preferències sexuals enmig d’una societat en que ha banalitzat i cosificat l’acte sexual i l’experiència afectiva.

Hom hauria de poder donar una resposta, i el bisbe ho intenta. Ell creu que el rol masculí, en la figura simbòlica del pare, decisor i raonable, hi ha molts elements per aportar als joves: en sentit actiu, com un rol prou motivador al qual aspirar dins la configuració de la futura família, i també, en sentit passiu, respecte del que suposa la masculinitat, i la seva valoració, sense perjudici del que suposi l’homosexualitat, en molts casos.

En contra del que semblaria, en una primera lectura, la dificultat no estaria en la confusió generada per la normalització dels plantejaments homosexuals dins la societat, si no per les mancances d’articular, en un escenari de gèneres obert, una funció clara a cada un, en el que s’ha conegut com ideologia de gènere, al negar que l’opció sexual sigui un determinisme natural, i si sigui el resultat d’una opció personal, fruit d’una exploració suposadament conscient i lliure.

Doncs, la proposta, tant criticada, és lloable i necessària ( http://lesglesiaquesurt.cat/ ). Per la majoria de la gent, calen referents senzills del que és més comú i útil, tant pels individus com per a la societat. I això és un esforç que s’ha d’agrair. La família, en sentit clàssic, ho necessita. Els resultats ara per ara, sense fer ni dir res, parlen per si sols: decadència i corrupció. Vides malgastades sense res mínimament conseqüent ni consistent. Val la pena treballar per a que tothom tregui el millor de si mateix! Sense obligar i amb ple respecte, pels que des d’un determinat punt de vista s’equivoquen estrepitosament.

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

 

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista