Anàlisi de l'actualitat i divulgació

La traïció espanyola (19/10/2015)

2015-10-19 08:47

La traïció espanyola (19/10/2015)

Des del govern espanyol s’han augmentat, darrerament, els recursos econòmics, materials i humans del CNI o “Centro Nacional de Inteligencia”, a fi de combatre obertament l’aposta secessionista de catalans i bascos. Per fer-ho, els hi ha calgut reclutar nou personal de confiança. Tenint en compte que la seva estructura central és endogàmica, per raons de confiança o desconfiança, i que està formada per una teranyina de familiars i parents, la seva eficàcia seria molt millorable en un país modern.

Actualment, els membres col·laboradors d’aquesta organització, de la qual només una petita part són funcionaris, amb les limitacions anteriors, s’hi adhereixen per facilitar informació sobre el terreny a canvi de diners provinents dels fons reservats, tot i que sovint alguns d’ells cauen en el parany de signar rebuts o documents de contraprestació. Aquest documents poden ésser així molt útils per forçar determinades posicions, ja que són usats per realitzar xantatge sobre les seves activitats. Aquest col·laboradors o espies és nodreixen de determinats col·lectius amb certes inclinacions o accés a informació normalment de difícil accés.

Per una part, joves universitaris, pels quals es fàcil introduir-se, encara que sigui temporalment, en moviments d’agitació o agrupacions sindicals o polítiques. Curiosament, en la darrera fornada, cap d’ells ni entenia ni parlava el català, fet que denota les seves dificultats per introduir-se en àmbits hostils a l’espanyolisme ranci, i en segon lloc, hi ha les policies locals, en ordre de prioritats, ja que els seus agents, pel fet d’accedir en diferents torns de treball, poden adquirir molt diversa informació de persones i entitats.

Aquests agents actuarien al marge dels seus superiors, i sempre es relacionarien amb un únic enllaç, totalment desconegut, però que els hi pagaria quantitats raonables de diners en efectiu com millor prova de la seva vinculació amb l’aparell d’informació de l’Estat. Precisament, alguns d’aquest han caigut en el parany de signar rebuts!

Tot plegat no fa sinó demostrar un marge d’aïllament de la presidència del Govern espanyol, i en concret per la titular d’aquest organisme la vicepresidència del Govern espanyol, no sols pel tipus d’informació sensible que estan disposats a recopilar i emmagatzemar dels seus propis ciutadans, com si es tractés d’una autèntica policia política d’un règim dictatorial, si no sobretot, pel fet d’haver reaccionat a la defensiva, instigant la divisió en la societat catalana finançant i dirigint operacions d’impacte entre la població civil, com és el cas de l’operatiu SCC (mitjançant pressions a les empreses del IBEX35 gaudeixen d’una pòlissa d’un milió €), Ciutadans (operació orquestrada pel PSOE per frenar les dèries autonomistes del president Pasqual Maragall o PSC, amb el suport del grup empresarial LOTUS-FESTINA-SWATCH), o d’altres menys coneguts propis de sistemes subversius, com l’estrall provocat en les línies de fibra òptica del TGV entre Barcelona i Madrid el passat dia 8 d’octubre atesa la informació privilegiada que havien de tenir els qui el van provocar i sobre el qual el propis ministre del interior es fa afanyar a atribuir a grups contraris a la unitat d’Espanya.

Però el principal front, ara per ara, està en les tecnologies de la informació, sobretot les assignacions de freqüències de televisió i a les xarxes informàtiques. Ambdós àmbits generen una pressió suplementària en les activitats dels demòcrates, siguin republicans espanyols com catalans, malgrat tots els seus posicionaments siguin totalment pacífics i honestos. El problema de l’activitat parapolicial i encoberta que lidera l’Estat espanyol a l’hora d’enfocar el problema català radica principalment en que està al marge de qualsevol control, fins i tot dels tribunals de justícia, els qui defensen l’imperi de la llei i l’ordre, pau social i estabilitat econòmica. De fet ara mateix, només hi ha una àmbit, gelosament guardat,  on queda palesa aquesta activitat: la Comissió de Secrets Odicials del Congrés de Diputats.

Un dels seus membres, el Sr. Josep Antoni Duran, natural d’El Campell (1952), hi té accés, en detriment de la confiança llargament atorgada per molts catalans.  Aquest senyor, per tant, és partícip d’informació segons la qual es posa en perill de la seguretat i defensa de l’Estat, i del medis que s’estan avocant per fer-hi front. Com les peticions de secessió i les ànsies d’independència dels catalans són obertes i sinceres, és obvi que un tema central d’aquesta comissió és l’afer dels catalans.

Si no fos per que ho paguem i a més ho legitimem, i tot plegat és en contra de les aspiracions democràtiques d’un poble, aquests assumptes no haurien de preocupar-nos, doncs formarien part de l’activitat ordinària d’un organització estatal a superar. Ara per ara, en canvi, no fan sinó pertorbar-nos, i en certa mesura censurar-nos. Però cal estar calmats sense parar de treballar pel futur de llibertat, inclusió i cohesió. Res més difícil, i a la vegada més interessant!

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista