Anàlisi de l'actualitat i divulgació

La revisió del contracte social: deixar d’ésser només consumidors (20/02/2017)

2017-02-20 09:07

La revisió del contracte social: deixar d’ésser només consumidors (20/02/2017)

 

El 2009, absorbits per una crisis profunda del model capitalista, als Estats Units d’Amèrica no van reaccionar de forma submisa com a Europa. Va néixer el Moviment Tea Party, i ara, finalment han assolit el poder. Per a ells, no va fallar el model econòmic, d’acord amb el que s’explica prou clar en el documentari “Generation Zero”.

La insubmissió americana és real, ja que parteix de les classes mitjanes. En canvi a Europa, és una simple il·lusió, ja que parteix de les classes populars, en el conegut moviment 15M que ha generat l’onada Podem.

El desllorigador en el desenvolupament social, llevat que hi hagi un procés revolucionari o de presa del poder, passa pel posicionament de les classes mitjanes, en el deliri continu de les persones per prosperar i assolir el seu benestar.

Només les classes mitjanes, formades per petits propietaris, emprenedors diversos i milers de famílies, malden per una vida de treball i implicació pública que permet l’activació d’una societat.

Aquesta dèria, no obstant això, també és la seva feblesa. Des del 2009 fins al 2017 USA ha estat regirada per una visió totalment oposada a les postures ideològiques bàsiques del Tea Party. Els demòcrates americans, per no voler resoldre les dificultats del moment, han enganyat la població en una fugida endavant continua que també practica, amb assiduïtat, la Unió Europea.

Consisteix en mantenir en creixement al qualsevol preu, injectant més diners a l’economia, sense parar, i facilitant als mercats cada dia nous i més domesticats consumidors de bens i serveis. La ideologia igualitària de l’esquerra ben pensant és la tesis de partida per facilitar a les grans multinacionals milers i milers de nous compradors que també volen tenir satisfetes les mil i una noves necessitats, sense sentit i supèrflues.

Pels republicans de Donald Trump, sobre els quals encara costa entendre qui seria el seu equivalent a Europa, hi ha valors anteriors i prioritats ancestrals com l’herència judeocristiana, fet que els fa aparèixer, a uns ulls plens de teranyines, com racistes o xenòfobs.

Ben al contrari, el discurs de la salvaguarda dels valors tradicionals de la família, la comunitat i el treball ben fet tenen una absoluta vigència entre gran part de les classes mitjanes que malden per sobreviure i que no han estat digerides, encara, pel sistema globalitzador igualitari d’objectes de consum i poca cosa més.

El dilema polític sobre la naturalesa de la ciutadania no és una qüestió de drets. És una qüestió de deures i responsabilitats, de confiança i reciprocitat. Sense això, els vius i aprofitats, no sols esgoten les possibilitats col·lectives sinó que destrueixen el més mínim futur a mitjà termini.

Les ideologies consumistes, hedonistes, també en les seves formes disfressades, de gènere o igualtat, poden acabar derrotant la resistència iniciada als 60 amb l’explosió de benestar i malbaratament que encara vivim.

La discussió pública sobre els ideals públics compartits, a Catalunya, a més té el sentit d’emancipació nacional, sense cap cost ni sacrifici (amb el patètic esforç dels que només ens manifestem un cop l’any per si de cas) i la pertinença a una lògica de mercat europeu feta sense cap sensibilitat que no sigui la d’un mercadeig buit de continguts i de sentit humanitari.

La construcció europea ataca, obertament, l’herència judeocristiana, i amb la seva laïcitat consumada, foragita els valors plens de la recerca de la veritat i la defensa dels més febles. Els fets parlen sols, en una societat cada dia amb més problemes interns de cohesió i intercanvi, com ja ha passat a USA. Tornar als orígens, amb famílies estructurades i una esforç generacional per transmetre el sentit del deure no són somnis. USA ho estar fent i triomfarà, sense cap mena de dubte.

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/  (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista