Anàlisi de l'actualitat i divulgació

La llista unitària: el darrer baluard del sobiranisme autonomista (PDECAT)

2017-11-10 08:27

La llista unitària: el darrer baluard del sobiranisme autonomista (PDECAT)

L’autonomisme té les seves opcions dins de la submissió espanyolista però té un recorregut esgotador i paralitzant. La meta sobiranista és la independència, en l’esforç creatiu constant per fer-la valdre, costi el que costi. La República Catalana, a resultes del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017, ha nascut per assolir aquest resultat. L’aposta contrària, feta de pacte i de moderació, dins un món globalitzat pels estats i les grans corporacions, ens condueix a la lenta desaparició i a la nostra pròpia extinció.

Els allaus migratoris canvien el curs de la història del territoris, i el cas de Kosovo és el més clar (una població albanesa en territori serbi esdevé un subjecte internacional de dret obtenint el reconeixement internacional per medi del sacrifici  i de l’exercici del dret a l’autodeterminació). En el cas català, una població forània en el passat i ara integrada dins del país, cerca trobar els ressorts de fortalesa i decisió, al marge de policies i de tribunals, per lluitar per l’alliberament nacional.

En contra d’això, unes elits catalanes, “de tota la vida” segresten sistemàticament el sentit i el poder del poble, ara en forma d’una mal anomenada llista unitària o única vinculada quasi estrictament al PDECAT, a fi de romandre en  contacte amb el prim poder autonòmic que els hi permet d’anar fent el dia a dia, de les seves famílies i les seves estructures. Uns pels altres, fan del seu propi espai de carcellers nacionals el millor sistema de subsistència, amb allò de “qui dia passa any empeny”.

La dinàmica ingènua dels darrers mesos dins de JxS ha estat clamorosa en aquest sentit, i per això, el Govern català ha quedat desactivat en els moments crítics (el 10 d’octubre de 2017 declarant la suspensió de la declaració d’independència i el 27 d’octubre de 2017 aixecant una suspensió que no genera cap efecte). El Govern (@govern_cat) no ha volgut admetre les seves febleses internes i ara les centrifuga a la població demanant una llista única per a que quedin dissimulades, quan precisament la resiliència consisteix en reconèixer les pròpies capacitats i també les pròpies limitacions. Per això, traslladant en una llista unitària aquest debat, des del punt de vista polític hi podria haver un frau calculat.

Les persecucions judicials i els ingressos a presó, en un procés d’emancipació nacional són ineludibles, i també possibles baixes, cal dir-ho. Una solució íntegrament democràtica no es correspon amb la realitat, ja que sempre hi haurà una minoria, en un sentit o en un altre, que ho dificulti fins extrems insostenibles. Entendre això suposa lluitar per rehabilitar la pluralitat ideològica i la diversitat d’opinions dins del context republicà, tot just el contrari del que persegueix la llista unitària, que faria afeblir la dinàmica interna pròpia d’un país que aspirar als màxims nivells de democràcia i pluralisme.

Només amb el pluralisme del món republicà es possible obrir el debat d’adhesions a una causa que compte amb la inclinació immobilista del constitucionalisme unionista, el qual té un biaix feixista indiscutible, i que ja ha generat el rebuig de grans sector de la població.

Catalunya necessita articular amb prou temps l’espai liberal o conservador de centre des d’una perspectiva estrictament independentista, com millor solució per a la nació catalana, i per això, en part,  existeix el PDECAT, com a complement d’ERC, en aquest moments. Tanmateix per a que això passi, ha d’ésser creïble socialment i nacionalment, en forma de fets. I en aquest moments el fet fonamental és no voler ocultar-se dins d’una llista unitària o llista de país. En tot cas, cabria aprofitar una agrupació d’electors per reconstruir definitivament aquesta formació política que ha gaudit, per a milers de càrrecs intermedis o similars, del control de moltes institucions catalanes, fent d’això un sistema de vida poc lloable, ens agradi o no.

 

 ©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista