Anàlisi de l'actualitat i divulgació

La decepció a la Paeria, Àngel Ros (5/3/2015)

2015-03-05 09:57

La decepció a la Paeria, Àngel Ros (5/3/2015)

L’entrada del Sr. Àngel Ros (1952) a la Paeria va  ésser un alè d’il·lusió pels lleidatans. El contrast amb el seu predecessor Sr. Antoni Siurana, de talant tibat i distant, va ésser un canvi radical. L’actual alcalde combinava una expertesa fora de dubte com informàtic de prestigi amb un caràcter afable i tolerant, de manera que molts dels habitants de Lleida en van quedar seduïts, i des del 2003 ha governat amb majoria absoluta. I d’aquí han vingut els problemes. El poder sovint creu que ningú el pot controlar i que no ha de donar explicacions. Ni més ni menys, la segona de l’equip de govern, la Sra. Marta Camps, persona amb llibertat de moviments atesos els seus vincles empresarials, totalment privats, amb seu a Alpicat, la posat en evidència. Aquesta senyora amb plena dedicació a la política no necessita de la política, com d’altres històrics regidors com el Sr. Miquel Padilla, a qui no si li coneix ni ofici ni benefici, a excepció de que es pugui considerar així ésser amic íntim del Sr. Josep Antoni Duran (cap d’UDC), ni amb el temps, el Sr. Àngel Ros, ja acostumat a un alt nivell de vida, en forma de béns materials (per quantioses dietes) o de prestigi i consideració social. La diferència entre viure de la política i per la política és abismal. En el segon cas,  el que la Sra. Marta Camps ha secundat, la protecció del interès general és més còmode. Davant les pressions de grups econòmics, tots legítims, com Mercalleida, Parc Agroalimentari, Fira,... i les pròpies dels interessos privats, com obertura d’establiments (discoteques, centres comercials,...) hom no pot esperar una solució particular per a cada un d’ells. El governant ha d’escoltar aquests plantejaments sense deixar-se influir, tot triant la millor opció pel bé de la ciutat sempre aplicant la llei i les normes, marc de referència ineludible per a tots. En aquest sentit, una obsessió del Sr.  Àngel Ros ha estat la revisió del Pla General Urbanístic d’Ordenació de Lleida, just publicat el junt del 2003 quan va accedir a la Paeria. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament, es va instar la seva actualització, amb el POUM Lleida 2015. I aquí va obrir la caixa de trons, pel que fa a les pressions privades... El document d’avanç aprovat pel Paer en Cap (http://poumlleida.paeria.cat) conté algunes operacions i transformacions urbanístiques agosarades. No sols la relativa al trasllat del Carrefour/Pryca a una nova zona comercial, sinó també la transformació dels antics accessos per la N-II de forma singular respecte a la resta de la trama urbanística. Caldrà aprofundir en aquests temes per entendre si les raons de fons de l’enfrontament entre Ros i Camps passen per la diferència de tractament d’aquestes o altres demandes. Cal dir, en aquest sentit, per informació general, que la Paeria té una composició curiosa: pràcticament tothom està escorat al centredreta (PSC,CIU,PP). No hi ha representació de formes amb més tradició contestaria (CUP, independents,...), doncs prostrats en una oposició secular, sempre reclamen aclariments, transparència, documentació,... Segurament les raons sociològiques d’aquesta situació no rauen en la vinculació principal a la terra i la seva activitat agroindustrial, propi de gent conservadora i d’ordre, sinó en el càstig infringit durant els anys 40 a la seva població en els primers dies del règim franquista espanyol. És un tema que certament no s’ha explicat prou, però les conseqüències rauen ben vives. Encara molts anys després. Pel que sembla els espanyols franquistes i alguns catalans ressentits no van perdonar. El bàndol guanyador va actuar amb tanta supèrbia i disposició que els seus procediments encara romanen familiars en moltes esferes de la via social de la capital del Segrià.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista