Anàlisi de l'actualitat i divulgació

La baula perduda entre l’Operació Catalunya i Ada Colau (7/7/2017)

2017-07-07 09:08

La baula perduda entre l’Operació Catalunya i Ada Colau (7/7/2017)

 

La desfeta del PSC, arreu de Catalunya, a resultes de la seva crisis de continuïtat, en el cas de Barcelona, va tenir un efecte pervers en les eleccions municipals  del 24 de maig de 2015: Barcelona en Comú, o el partit de la Sra. Ada Colau (1974), com suposada expressió del moviment social afectat per les retallades i el col·lapse financer del 2008, conegut com a “Moviment 15M”. Tal com el temps ha vingut a explicar, les seves opcions no recullen cap d’aquelles pretensions reparadores ni distributives. Ben al contrari, estan deixant funcionar la ciutat, de la mà del PSC (Sr. Jaume Collboni, 1969) o d’alguns poder ocults, mal els hi pesi, dins un idealisme certament disfressat d’indiferència i desarrelament (vaga del metro, problemes d’habitatge, nivells de contaminació,...)

Per això, el que havia d’ésser una gran victòria del Sr. Xavier Trias (1946), en la darrera posició de CIU, en tràmit de dissolució i renovació, i en els dies de preparació de les eleccions del 27 de setembre de 2015, on ja es prefigurava JuntsxSí (coalició d’èxit en l’esforç col·lectiu per construir un futur polític per Catalunya), no es podia admetre, de cap manera, aquest resultat, per part dels poder fàctics de l’Estat espanyol, i de les seves posicions equivalents a la ciutat de Barcelona. I així, en plena Operació Catalunya, no sols es va destruir la imatge i les possibilitats del candidat del PDeCAT, amb més possibilitats ja que el d’ERC era molt poc conegut, del Sr. Xavier Trias, si no que d’una manera concertada, en tràmit d’ésser destriada i aclarida, es va catapultar, contra tot pronòstic i com a darrera càrrega, per desfer l’encert de la ciutat de Barcelona en el procés de reconstrucció nacional, a la Sra. Ada Colau.

Per tant, tot i els indicis per passiva i per omissió, de com determinats poders espanyols aliens al procés català, queda per descobrir de quina manera, determinades empreses de comunicació (televisió i premsa escrita) i d’altres suports financers (amb dotacions en metàl·lic) van contribuir decididament a la victòria suposadament rupturista de la Sra. Ada Colau. Tot plegat, dins una estratègia per aturar, com fos, l’efervescència “revolucionària” de les conquestes pròpiament populars de la gent que viu i treballa a Catalunya (per la via del referèndum d’autodeterminació).

L’entrada de la Sra. Ada Colau a l’Ajuntament, la va sorprendre sobretot a ella, ja que sense un projecte clar, les decisions claus han tornat a quedar en mans del PSC, tot i la seva minoria representativa (4 regidors de 41!), atès que actua com enllaç eficaç entre el sistema establert i contrari als postulats nacionals i de capitalitat que mereix sobradament la ciutat de Barcelona. En una matèria que una agrupació veïnal, de tipus social, convertida en partit polític queda sobrepassada i desbordada, tal com els fets i les notícies que es van succeint arreu de la ciutat evidencien.

Per tant, endarrere queda el projecte pensat, amb pes intel·lectual, per Borja i Subirats, a fi d’aglutinar les forces d’esquerres en un projecte arrelat i coherent amb la seva realitat ciutadana, tal com Podem estar fent més lentament, amb el suport de molts cercles que aporten prou base social. Ben al contrari del que era Barcelona en comú i ara és Catalunya en comú, com símbols de la instrumentalització social dels espais progressistes, en el que alguns han definit com el Ciutadans d’esquerres. En definitiva, grups sense autonomia, titelles d’una política distant i calculadora, que usa les seves possibilitats representatives a plaer, i sense cap escrúpol; sabent que els seus petits personatges queden enlluernats pel poder i l’opulència de les administracions, a les qual mai han accedit per la porta principal, i ocultant, això és el més important, que són els actors de la vella política, d’ICV o similars. Ara la nova política d’esquerres és la de Podem, amb Albano Dante Fachin a Catalunya, permetent obertament la superació dels antics motlles que dificulten el progrés i el debat obert i també despertant les consciències sobre un sistema amb molta necessitat de revisió i millora.

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista