Anàlisi de l'actualitat i divulgació

L’OTAN avisa Espanya pel seu mal comportament (26/10/2016)

2016-10-27 08:00

L’OTAN avisa Espanya pel seu mal comportament (26/10/2016)

 

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, està vigilant, personalment, el comportament d’Espanya en relació a la flota de guerra russa que passa per l’Estret de Gribraltar. Des de que va començar el conflicte bèl·lic a Síria, Espanya, entre d’altres facilitats, està oferint el port de Ceuta com lloc de proveïment i manteniment, als vaixells russos implicats en l’abastament del seu desplegament militar de suport a la família de Baixar al-Àssad. L’aposta russa en aquest conflicte suposa potenciar l’opció militar per damunt de les polítiques o diplomàtiques.

El cost en vides humanes, per tant, és molt gran, en ambdós bàndols. Per a mostra hi ha el setge d’Alep, en el qual s’està practicant el sistema de bombardejos intensius sobre la ciutat a fi de forçar-ne la seva rendició. Aquests bombardejos són, per naturalesa, indiscriminats, i afecten a la població civil indefensa, i fins i tot, hospitals o centres d’acollida de refugiats o gent sense casa. Per això, la permissivitat espanyola no és neutre, i la lògica militar adquireix tot el protagonisme si l’aportació d’armament i d’altres facilitats logístiques  que obté Rússia a través de Ceuta es mantenen constants.

Les lleis del mar permeten i, potser fins i tot obliguen, a ajudar els vaixells que necessiten aliments, recanvis o d’altres ajudes. També en el cas de vaixells de guerra. El problema raó, aquí en la constància d’aquest suport naval, per una banda, i de l’altre, en la connexió directa que existeix entre el tipus de vaixells implicats i les necessitats operatives que tenen els russos per mantenir el ritme de bombardejos sobre Síria.

La mobilització d’un grup de guerra tant complex és una gran novetat, i també una preocupació afegida per a l’OTAN. La flota la formen vuit vaixells de guerra, inclòs un portaavions, l’almirall Kuznetsov, com a gran plataforma per majors operacions aèries. Alguns d’ells tenen propulsió nuclear i naveguen a alta velocitat. Es desplacen des de les seves bases al nord d’Europa cap el Mediterrani, a fi d’arribar el més a prop possible de les costes de Síria.

Si bé Ceuta queda fora del tractat atlàntic, i també la circulació per aigües internacionals és una potestat lliure de qualsevol país, és una preocupació que un soci de l’OTAN, doni un suport tan explícit a un país aliè a aquest tractat de mútua defensa com Rússia. Tot plegant sabent, que el destí d’aquestes activitats no és altra que el d’intentar sotmetre, manu militari, els rebels polítics a un determinat règim opressiu amb els seus propis habitants.

L’ús del port africans de Ceuta i Melilla poden permetre un cert protagonisme espanyol davant de Rússia però no queda clar quin és l’autèntic objectiu d’aquesta complicitat. Alguns analistes, sobretot pel que s’ha pogut entendre d’emissions en directa de la cadena oficiosa Russia Today (RT televisió), és per tractar de neutralitzar una suposada interferència russa en els afers catalano-espanyols.

Efectivament, la cobertura mediàtica que rep el procés català d’emancipació nacional per part de les agències de notícies russes aixeca molts recels per part de les autoritats espanyoles. Per tractar de mitigar-ho, els espanyols plantegen oferir millors contraprestacions que les eventuals facilitats catalanes, si finalment es constitueix la república catalana.

Aquest joc, que amaga també d’altres interessos, no agrada a l’OTAN ja que persegueix objectius més generals, i  per la seva simplicitat, ha suposat un greu toc d’atenció als lligams militars entre aquesta organització atlàntica i les forces militars espanyoles. Pel govern espanyol l’oferiment del territori africà de Ceuta a la maquinària de guerra russa, no havia de tenir més conseqüències, però no ha estat així.

Ha estat denunciat per analistes de tots tipus, i al final l’OTAN ha pressionat directament als alts comandaments espanyols, els quals hauran de retrocedir i quadrar-se als seus imperatius estratègics. Els pactes s’han de complir. No en part, sinó íntegrament, i sense buscar excuses, com un port fora del territori OTAN.

 

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/  (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista