Anàlisi de l'actualitat i divulgació

L’hora dels funcionaris s’acosta amb la Declaració d’Independència (24/10/17)

2017-10-24 09:36

L’hora dels funcionaris s’acosta amb la Declaració d’Independència (24/10/17)

 

Les càrregues de treball del funcionariat català, en comparació amb l’espanyol, són altíssimes. Les estructures de l’administració catalana són ajustades i limitades. Les espanyoles sobredimensionades i extraineficients. Per això, el repte de la Declaració d’Independència no sols és una qüestió de tenir clar el mandat legal al qual sotmetre’s sinó sobretot de poder i voler assumir els reptes d’organització i flexibilitat que la nova situació política, de llibertat i creació, ens atorgarà a tots els ciutadans catalans, però en especial als seus servidors públics.

És cert que hi ha temes i funcions que ara resol l’estat espanyol des de la distància, tot assumint-ne el paper “de dolent”, i que ara s’haurà de fer des d’aquí (inspeccions fiscals, denegació de concessions,...) amb el desgast i incomprensió que això provoca. Tanmateix, cal dir que el grau de consciència col·lectiva, amb el nou angle que aportarà la Declaració d’Independència, ho transformarà tot, a favor dels ideals socials i popular que la fan possible.

Les accions formals de propaganda irresponsable que està fomentant el govern espanyol instigant el trasllat de seus d’empreses o avisant de grans calamitats per als catalans (inclosos molts espanyols que no voldran deixar aquest país d’acollida que es diu Catalunya) no tindran efectes atès que el sistema econòmic català és molt obert al món i té grans capacitats d’adaptació per ésser flexible i modern.

Entre les empreses i les administracions espanyoles sempre quedaran molt llaços d’acord i d’intercanvi, ja que entre Catalunya i Espanya, les possibilitats reals econòmiques són normals i quotidianes, sempre que siguin això, intercanvis comercials i relacions econòmiques. Ningú ho posarà en dubte i mantindrà clara aquesta perspectiva, sobre la qual “la caverna” (forma popular de nomenar els agitadors de les diferència i dels odis entre pobles i entre persones, des de la capital del regne espanyol principalment) farà tots els possibles per impedir amb mil mentides i mitges veritats.

La Declaració d’Independència apareix com l’expressió d’un mandat democràtic, i la seva articulació és necessària per complimentar el resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Així, el naixement de la República Catalana és un exercici de baix cap a dalt, fet des de la senzillesa popular i la seva radical sinceritat. I sempre, considerant que Espanya es mereix respecte i consideració, com a nació veïna, amb la qual caldrà i s’espera prosperar.

L’estabilitat econòmica, gran tòtem del que s’entén com a base de l’estat del benestar, per suposar seguretat jurídica i confiança dels consumidors, es pot garantir en qualsevol cas, si Espanya abandona les provocacions i força fins a l’extrem la maquinària administrativa i judicial, per fer impossible una vida normal tan a Catalunya com a Espanya (el  Pais Basc, Galícia,...). La República Catalana per tant es constitueix de forma pacífica, però amb la fermesa de que els seus objectius poden ésser àmpliament compartits pels pobles d’Europa i del món.

Si la visió de la Unió Europea és sufocar a sang la República Catalana per frenar d’altres moviments independentistes d’arreu del continent estarà cometent un atac a la democràcia tot destruint el pilar fonamental de la seva pròpia existència com a poder occidental. En aquest cas, certament, la crisis de valors i prioritats ja serà del tot més greu, i les coses encara seran més difícils.

La posició geoestratègica de Catalunya, molt a prop dels principals centres de poder d’Europa, suposa pels catalans una gran oportunitat, i una opció d’intercanvi vàlida per a que la República Catalana en faci de pont amb el Regne d’Espanya, fet que segurament estarà disposada a fer, tot i l’oposició frontal que està demostrant en aquests moments el regne veí. Els espanyols amb seny no poden prescindir d’això si no es volen aïllar i per això ara és convenient tenir-ho en compte, ja que els costos d’ignorar la realitat política poden ésser molt alts i difícils d’explicar si deliberadament es corroeixen (com fa “la caverna”) fins al moment.

Les pretensions espanyoles, de tipus colonial o imperials, s’allunyen de la realitat que suposa un món globalitzat al qual els catalans ens hem anat adaptant per força. La visió tancada i centralitzadora que predica i vol imposar-se des d’Espanya, per medi de les seves estructures administratives i judicials, a més de resultar insultant pel que suposa d’atac a la llibertat entén la realitat política de forma unilateral i desconnectada dels ressorts més elementals de l’eficàcia i la bondat. Destruir la confiança mútua, sigui entre els ciutadans però també entre els pobles, per medi de la mentida i la manipulació, com es fa des de “la caverna”, amb el suport del Partit Popular i altres partits, és una acció, que si és premeditada, fa dubtar molt de la voluntat real de tot plegat, raó per la qual, com és obvi, cal cercar la millor manera de defensar-se.

Els que castiguen, no oblidem mai, ara per ara, són els espanyols, que malden per anular i enfonsar qualsevol pretensió catalana que dignament intenta expressar-se, essent la República Catalana, la seva expressió més genuïna i sincera.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista