Anàlisi de l'actualitat i divulgació

L’eficàcia dels sindicats agraris francesos (11/3/2015)

2015-03-11 10:34

L’eficàcia dels sindicats agraris francesos (11/3/2015)

La FRSEA Bretona (Federació Regional de Sindicats d’Explotacions Agràries) ha reivindicat, sense cap pudor, l’incendi i total destrucció d’un camió frigorífic castellà carregat de carn de porc. Aquesta activitat vandàlica és prou coneguda en el cas de les verdures i les fruites quan els excedents agrícoles francesos no són adequadament remunerats.

 Ara, amb la baixada del preu de la carn porc ja per sota dels costos d’engreix francesos, els ànims estan alterats, i es reprodueix el mateix modus operandi,  accions violentes  contra els camions carregats amb aquesta mercaderia. El problema rau en que les grans superfícies comercials franceses (Auchan, Carrefour,...) han trobat en el porc produït a Catalunya i Espanya, un producte d’elevada qualitat a uns bons preus.

Davant d’aquesta situació, els ramaders inspeccionen les centrals de recepció d’aquestes tendes i revisen les zones d’estacionament properes, a fi de comprovar l’origen de la mercaderia. I si descobreixen un vehicle amb càrrega forània el buiden en part, per testimoniar l’abast del seu contingut, i tot seguit, incendien el camió. No cal dir que és un sistema estil robespierrià que funciona al marge de les lleis de la República Francesa. No obstant això, al país veí (http://www.gouvernement.fr/) si una acció d’aquest tipus té suport popular, s’entén, es justifica i no es persegueix.

 És una herència d’una confiança posada en el poble, al qual els serveis públics estan lligats, i per tant, és un tema que mai es tracta en les reunions dels dimecres a l’Elisi. Mentrestant, els transportistes, molts d’ells espanyols, autònoms o cooperativistes principalment, han d’afrontar quantioses pèrdues, ja que les assegurances per cobrir aquesta tipologia de sinistre, tant sobre la càrrega com pel propi vehicle, són escasses o nul·les. Certament, en aquest sentit, el Regne d’Espanya, i la seva plètora d’ambaixadors i cònsols, fan poc o res per protegir els interessos, no econòmics sinó de seguretat, que els seus súbdits esperen. Tampoc és nou, ja que el primer ministre francès Sr. Manuel Valls (1962) va deixar en evidència el seu homòleg espanyol a l’afirmar que no volia que ningú s’avergonyís d’esser francès i que treballaria sense descans per aconseguir-ho.

L’afirmació francesa entre governants i poble és recíproca, i per això, els sindicats agraris se senten legitimats per actuar, si cal, mitjançant accions de xoc molt dures. En aquest sentit, els objectius difosos d’una agricultura ecològica en biodiversitat suposa concrecions que no poden esperar. El camp i l’activitat agrària està desapareixen arreu de Catalunya, malgrat es mencionin lemes semblants als francesos.

Allí, en canvi, atès que els lemes provenen de la llei i el parlament, els agricultors els apliquen, encara que sigui dràsticament,  i prenent-se una certa justícia pel seu compte. Si diputats i governants ens manen mantenir la vida rural, i no ho podem fer per impediments aliens (importació de carn de porc, per exemple), estem legitimats sobradament per passar a l’acció, i ésser coherents amb el mandat actiu dels nostres representants.

Quan hom parla d’afavorir un patriotisme alimentari des dels ideals republicans de la llibertat, igualtat i fraternitat, està donant clarament una ordre al poble, més enllà del que per activa o per passiva, els poders públics facin. La teoria dels aliments de proximitat i locals, com principal font alimentaria, malgrat tot, xoca amb la capacitat de despesa dels consumidors. Ara, tot els reiterats valors de la república, aquesta teoria és de difícil aplicació. I per això, s’esdevé un conflicte entre aquests i les dinàmiques de mercat, basades en la competència. Certament, ens hem posat en un bon embolic!

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista