Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Integració dels musulmans (14/12/2015)

2015-12-14 10:52

Integració dels musulmans (14/12/2015)

El candidat republicà, Donald Trump (1946), ha obert la caixa dels trons al proposar públicament en campanya la limitació d’entrada de musulmans als Estats Units. Aquest home, que en contra del que sembla, és un treballador infatigable, té clar que els musulmans no cerquen integrar-se en les societats d’acollida, doncs no accepten alguns valors bàsics elementals de convivència com la llibertat religiosa o la radical igualtat entre homes i dones, entre molts d’altres. En aquest sentit, com sempre, cal anar a les bases d’aquestes justificacions. L’islam, tal com afirma l’arabista Jaume Flaquer, no és neutre en moltes qüestions. En una de prou important com la violència, no sols no és neutre sinó que l’admet i la desenvolupa. En contra del pacifisme radical del cristianisme, l’islam és materialitza en bona part per la bel·ligerància. No existeix, en el món musulmà una justificació teòrica del pacifisme, com passa en el cristianisme, malgrat que a la pràctica no sempre en sigui del tot conseqüent.

Aquest punt de partida de l’islam, errat, ja suposa una construcció posterior d’efectes totalment diferents. Si no es parteix de la bondat humana, raó per entendre el pacifisme, no hi ha lloc per a la confiança ni l’acostament sincer entre les persones i les seves nacions. Per això, en el món musulmà, la integració té una evolució molt lenta. Hom neix desconfiant i és manté així, llevat de moltes excepcions, gràcies a les males pràctiques en l’aplicació de la llei islàmica, en forma de haram o llistat de prohibicions, sense sentit, que no es respecten del tot. La màxima del immigrants musulmans és proveir-se d’una bona antena parabòlica per a poder sintonitzar centenars de canals en àrab. Sobretot, per medi del satèl·lit Nilesat, amb una cobertura extensa per tot el nord d’Àfrica, des d’Egipte, el qual aconsegueix donar servei quasi fins a Barcelona, en la franja que va del Marroc fins a Dubai.

Per tant, no és que vegin, en general, difícil la seva integració sinó que a més la rebutgen. Si a més s’afegeix que molts d’ells viuen en barris propis, amb botigues pròpies i en ambients culturals exclusius, certament, no són cap font de ciutadania oberta per a fer una societat dinàmica i coratjosa. Quan els musulmans són majoria no toleren les manifestacions religioses contràries com les cristianes, i malden, per fer de l’espai públic i dels governs les pròpies institucions religioses. Així s’esdevenen teocràcies o dinasties contràries a les llibertats públiques més elementals. Ara, Daesh, grup fonamentalista musulmà que controla amplis territoris a Síria i l’Iraq, sembla que monopolitzi la violència congènita del islam quan és pròpia de tots els seus practicants, tot i els diferents graus d’imperfecció. Davant d’això, històricament ha regnat una gran indiferència en el món occidental, però ara, quan l’allau immigratori creix, hom ja necessita decidir-se i prendre partit.

L’experiència francesa demostra que no hi ha seducció possible, a grans trets, per apartar els creients islàmics de la seva equivocació. Sovint s’ha posat l’esperança en l’evolució del propi islam cap a formes més democràtiques i respectuoses amb els drets humans però, de moment, està constituint una espera infructuosa. Tanmateix, i no és menys cert, no és pot obligar ningú a renunciar a les seves conviccions més íntimes. El premi per a tot mahometà devot és el paradís, i en la formació islàmica el temor a déu és un dels pilars centrals, i per aquest motiu els seus seguidors adquireixen un profund sentit religiós, de la vida i també de la mort. Per tant, si són pocs, els seus anhels queden difuminats en la societat, sense més transcendència, però quan són molts és ja més complicat. S’han de fer dotacions per a grans centres de culte (han de poder resar amb el cap a terra), adaptar els sistemes de serveis públics (menjar sense porc als menús, separació d’homes i dones, horaris escolars ajustats al calendari religiós,...), els edificis han de comptar amb sistemes de telecomunicació per satèl·lit, s’han de doblar els esforços per a que les noies no pateixin mutilacions genitals,...

Al final, tot plegat es converteix en un contrasentit general, per a societats que no volien saber-ne res de tot això, ni hi ha res que ho compensi. Només la pressió demogràfica, en forma de milers de migrants buscant l’estat del benestar, ha fet possible aquesta nova dinàmica social per raons econòmiques, tot exigint un nou esforç a les societats d’acollida. Un esforç que no té un retorn positiu sense integració lingüística, cultural i en valors comuns compartits. Potser, l’expressió pública de Donald Trump sona reaccionària i poc tolerant però és lògica i meditada, i com a tal, té molt de valor, i mereix tenir-la en compte i estudiar-la.

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista