Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Indulgència pels fets consumats: el cas del referèndum (7/10/2016)

2016-10-07 08:46

Indulgència pels fets consumats: el cas del referèndum (7/10/2016)

 

La política dels fets consumats té la gran virtut de respondre a imperatius generals, com l’ordre públic o una necessitat urgent. En dret, tampoc és una novetat. S’aplica en determinades ocasions, si concorren raons d’urgència o imperiosa transcendència. Aquesta situació, aquí i ara, ja es dona. I per això, el 9N2014 es va iniciar un procés sense retorn. Inexorable.

 

L’estat espanyol, com d’altres organitzacions internacionals, té subscrit, com així ho anuncia el Ministeri de Justícia del Govern espanyol, el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (ratificat en el BOE de 30 d’abril de 1977), segons el qual es reconeix, com a dret perenne, l’opció a la lliure autodeterminació del pobles. Aquesta ratificació podria ésser merament formal, i la pràctica demostra molt poca voluntat per a la seva implementació, tal com va passar amb les propostes basques i ara amb les catalanes.

 

Es per medi d’aquests tractats internacionals que té sentit la justícia universal, segons la qual els països que tenen subscrits els mateixos principis informadors del sistema jurídic, al participar d’una causa comuna de la justícia, es poden erigir igualment en parts per cercar el compliment de la legalitat internacional: la protecció dels drets humans i dels pobles.

 

No obstant això, l’Estat espanyol incompleix sistemàticament aquesta dinàmica de suport internacional en la consecució de la justícia, fins al punt, de negar als tribunals espanyols aquesta opció. Aquest fet, ja diu molt poc del tipus de judicatura que patim, ja que haurien d’ésser els propis jutges els que elevessin qüestions de constitucionalitat, per contradicció amb l’article 10 de la Constitució espanyola, a fi de posar en dubte la seva competència en perseguir delictes fora de les pròpies fronteres.

 

Efectivament, en el BOE del 14 de març de 2014, el Partit Popular, amb molt poc debat i esquivant un crític informe de molts acadèmics, fet que va provocar la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat per part del PSOE, es van aprovar fortes limitacions al concepte de justícia universal. De fet, s’ha negat obertament, que l’aplicació dels drets humans ja no és universal, i que només si s’escau  el criteri de ciutadania, “ésser espanyol”, és d’aplicació. A partir d’aleshores, ja no és possible buscar refugi, amb caràcter general, en la jurisdicció espanyola, sobre temes de drets humans o d’altres regulats en els tractats internacionals, si no es compleixen molts requisits.

 

Per això, davant el tancament de l’Estat espanyol pels afers bàsics de la justícia universal, i la defensa dels drets i llibertats de les persones i dels pobles d’arreu del món, escau entendre la situació en la que queden els nacionals catalans sota el seu sistema de poder: en opressió i amenaçats. Aquesta deducció condueix a una posició doctrinal en molts sentits agosarada: la necessitat jurídica dels fets consumats.

 

La igualtat davant la llei, que en territori espanyol queda teòricament clara, és usada constantment per l’Estat espanyol per laminar i suprimir les pretensions catalanes, malgrat decaigui si és en el context internacional, al negar les opcions dels no espanyols a la protecció de la justícia espanyola aplicant els tractats internacionals.

 

Per pura lògica, llevat que encara s’hagi polititzat més el propi Tribunal Constitucional, aquest recurs prosperarà, i els límits absurds ideats pel Partit Popular es desmanegaran fins a quedar desvirtuats totalment.

 

En aquest context, cal lloar el sentit transparent, democràtic, transversal i participatiu de les propostes catalanes, en contraposició a les espanyoles, i per a que a la fi s’entengui la necessitat de cercar una sortida als drets col·lectius que aliena el sistema de repressió espanyols, la seva justícia i les seves institucions.

 

Superar-ho, per la via del referèndum, suposa entendre que la política dels fets consumats, doctrinalment, en determinats contextos, és del tot lloable, necessària i  útil. Benvinguda sigui!

 

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/  (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista