Anàlisi de l'actualitat i divulgació

I...(del ministre) (16/2/2015)

2015-02-16 09:36

I...(del ministre) (16/2/2015)

L’entrega setmanal del periodista Jordi Évole (1974) sovint aporta elements per a la reflexió. En la darrera, la seva aproximació innocent al Ministre de l’Interior espanyol fa que aquest mostri la seva cara més cínica. A resultes d’una pregunta sobre si era ell, el ministre, qui duia a les portades dels diaris informes policíacs fabricats contra polítics catalans, va respondre amb un “I...”. Evidentment no és una afirmació però tampoc és una condemna. I d’aquí la gravetat, tot i que no es podia esperar menys d’aquest exgovernador. No cal submergir-se excessivament en la biografia d’aquest polític castellà (Valladolid, 1950) per descobrir una trajectòria tèrbola dins les estructures de l’Estat.  Representa una part important de la successió franquista dins del PP, per la via de Manuel Fraga. Aquest polític, conegut per la seva eficaç acció en la destrucció del signes d’identitat gallecs, va treballar i idear tot una estratègia per fer el mateix a Catalunya. Als any 70, mitjançant tota mena d’activitats públiques (GODSA), sempre emparades des del poder de l’Estat, va reclutar i organitzar el que hauria d’ésser la guerra bruta contra Catalunya. Un del productes seria el Sr. Jorge Fernandez Díaz, funcionari de l’Estat alliberat per a tota mena de funcions, refugiat en el dia a dia barceloní entre el Centro Asturiano de Barcelona i el Col·legi Major Bonaigua, ambdós en el predilecte barri de Pedralbes. Hi ha molt més com ell que fan la seva feina amb abnegació lluny dels focus de la premsa lliure. Aquest, no obstant, ara no pot ocultar-se de la palestra periodística, i podem copsar, per tant, la magnitud de la tragèdia. No són demòcrates, i estan disposats a esclafar els seus propis conciutadans, al preu que sigui, i malgrat els reconeguin “espanyols”. Són fanàtics usant eines devastadores com la mentida i la manipulació des de les estructures públiques que tots paguen i suportem. Va ésser ell qui va autoritzar la confecció d’un informe policíac fals per a poder destruir la carrera electoral del President, Artur Mas i Gavarró. Ja ho he fet amb molts d’altres, sense difusió. Això, si més no, és el que es desprèn de la seva pròpia afirmació televisiva... I si fins aquí és quelcom que es pot entendre, el que no es pot endevinar, de cap manera, és la passivitat de l’Opus Dei i de l’Esglesia catòlica, tot justificant, per omissió, semblant actuació pública. El Sr. Jorge Fernandez no s’amaga d’ésser membre de l’Opus Dei (http://www.opuslibros.org/) raó per la qual bona part del seus col·laboradors també ho són. I davant d’aquesta instrumentalització, l’Opus Dei no diu res, i els  bisbes tampoc. Si bé sembla lògic en el cas de l’Opus Dei on en els seus cercles sobre temes doctrinals i ascètics no està permès tractar coses mundanes, ja que aquests temes només poden valorar-se bis-a-bis amb els directors adequats o al confessionari, no ho sembla gens en el cas de l’església territorial on aquest institut secular opera, doncs d’acord amb el cànon 297 de Codi Canònic sempre els cal el consentiment del bisbe diocesà per exercir les seves funcions. Certament que és un tema per aprofundir-hi, i caldrà fer-ho, ja que la teranyina d’intoxicació dins de la “bona gent” catalana que aquesta obra pastoral o missional està desenvolupant, ja des de fa anys, és si més no preocupant. La veritat de l’evangeli molta gent se la pren de les mans, per poder-ne ésser l´únic administrador. Tot plegat al cost que sigui. Fins i tot, al preu de liquidar segons quines ànsies de llibertat com les de Catalunya.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook  

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista