Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Fi de curs: balanç (19/6/2015)

2015-06-19 08:42

Fi de curs: balanç  (19/6/2015)

El curs acadèmic, escolar, 2014-2015 ja conclou. Ara ve el relleu en formes lúdiques i més entretingudes, fins el proper 14 de setembre. Un canvi de ritme, potser massa llarg, el necessita tothom a la comunitat educativa. Tant alumnes, com personal docent. Han estat dies de treball, enmig de moltes dificultats. Però hi ha que ha quedat malparat. Els desgast de mestres i d’altra diversitat d’educadors (logopedes, auxiliars d’educació especial, personal de reforç, monitors de menjador,...) ha crescut.

La relació entre la direcció dels centres escolars (siguin públics, concertats o privats) també s’ha ressentit. I finalment, els alumnes cada dia els hi costa més fer de l’escola el seu centre d’interès i de relació principal. El nexe comú d’aquesta problemàtica transversal que afecta alumnes, personal educatiu i famílies és el cansament provocat per un model social sense valors. El debat sobre l’autoritat pública del professorat (degut a greus problemes de disciplina a les aules i en els espais comuns dels centres), la proposta de fer jornades continuades (per no allargar la conflictivitat dins dels recintes educatius), el compliments dels horaris i l’absentisme (tant de professors com d’alumnes), el divorci entre la vida ciutadana i de les administracions i la realitat dels centres (desconnexió entre les necessitats nacionals i les dinàmiques escolars), el desgavell de legislacions ordenant el sistema educatiu (provocat per cada govern de l’Estat espanyol que entra en funcions executives), els atacs a la cultura i la llengua catalana (com d’un genocidi cultural aplicat de forma mil·limètrica però imparable des dels instàncies de poder espanyoles), les greus dificultats per a que el sistema escola assumeixi quasi en solitari la tasca d’integració social i cultural d’immigrants d’arreu del món (sovint amb escoles sense cap alumne autòcton o ni tant sols europeu),...

Per concretar-ho, és pot posar el cas de l’Escola Sant Francesc d’Assís (http://www.escolasantfrancesc.cat), de Barcelona, centre concertat, on l’esperança per a tants infants i joves per tenir uns anys de creixement que els hi permeti desenvolupar totes les seves capacitats, xoca o passa per aules íntegrament formades per nens i nenes de tot el món (xinesos, pakistanesos i filipins, principalment), conjuntament amb una realitat social de pares i mares absents en llargs horaris de treball, normalment de l’economia submergida i de medis limitats per la ingent tasca de personalitzar, encara que sigui mínimament, la realitat concreta del nen o nena amb algun dels membres del centre escolar.

Amb aquesta lleu concreció, la història personal de qualsevol dels seus assistents pren un relleu notable, i permet escriure en majúscules el relat d’un progrés per a la humanitat. Tanmateix, aquest exercici d’implicació i de compromís, no és fàcil ni gratuït. Suposa una aportació generosa de dedicació i confiança, és dir, de valors certament escassos enmig d’una societat de gent consumista i intolerant. Les conquestes d’aquest curs, per tant, segons com, hauran estat escasses, però per a molts centres, enmig d’un món de contradiccions, propis de la lluita per reeixir en tot el que ens fa més humans, el resultat haurà estat prou bo.

Alguns mestres no hauran pogut suportar la pressió, i són de baixa per raons de depressió o cansament psicològic; d’altres alumnes hauran llançat un curs acadèmic per la borda per haver-se distret excessivament amb mòbils i d’altres jocs ociosos. Al final, quedarà només el record pel succés a l’Institut Joan Fuster, també de Barcelona, on tot es fon en la confusió d’extrems que voldríem que no existissin. La mort, la por o la desesperació són els contravalors als quals hom s’ha d’enfrontar, i contra els quals combatem tots els dies de l’any, també quan les escoles fan el fi de curs, doncs sabem que ens hi tornarem a trobar, plens d’il·lusió i energia, per aprendre, compartir i prosperar.

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook  

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista