Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Felip VI, l’Últim (10/03/2016)

2016-03-10 08:22

Felip VI, l’Últim (10/03/2016)

 

La solució a la crisis institucional espanyola (les dificultat per formar un govern) passarà sense dubte per una reforma de la seva constitució. Aquesta reforma no sols haurà d’abordar, com ja s’ha fet palès, una nova articulació territorial, sense perjudici del que el catalans, bascos i gallecs acabin decidint, sinó que també qüestionarà el model monàrquic d’Estat. Sobre aquesta darrera qüestió hi ha tres elements definitius que així ho plantegen.

El primer és l’ascensió d’una nova classe política sense els llastres de la mal anomenada transició del 1978, a través de la qual es va imposar per via dictatorial, una família real caducada i esgotada, a canvi de que aquesta gaudis d’unes avantatges, de tot tipus, que ja no es poden mantenir. Aquesta classe política, al marge del partits catalans, gallecs i bascos, està formada per Podemos, i amplis sectors del PSOE i Ciutadans, tot incloent els àmbits més liberals del PP.

En segon lloc, hi ha la pròpia visió de Felip de Borbó per a qui la “feina” ni el motiva ni li interessa, sobretot per tot el que ha passat amb la seva germana, i també per les limitacions que li provoca. Per ell, segons s’ha descobert recentment (http://www.eldiario.es/), de forma indirecta en la investigació d’un nou cas de corrupció, tot plegat el neguiteja i embolica. O dit d’una altre manera, per viure en l’opulència no cal ni ésser rei ni tenir responsabilitats d’estat, raó per la qual no pot deixar d’admirar el qui amb les seves habilitats, ni sense haver de donar explicacions, viu un elevat estatuts de vida, com va fer al recolzar un amic seu empresari d’èxit madrileny.

I finalment, i potser més important, tant arreu d’Espanya, com també a Catalunya, és que aquest monarca, i potser de forma agreujada, la seva esposa, no representa ni obté l’aval del poble. La gent, en general, ni en vol sentir parlar, sobretot en els territoris catalans, bascos i gallecs, sigui pel que representa històricament de despotisme i arbitrarietat, com per la poca confiança que la seva acció nul·la, distant i sorda ha generat.

El símbol de prestigi i exemple que d’altres cases reials d’Europa han aportat a la societat no es dona en el cas dels Borbons, ja que són una família de gent sense carisma ni simpatia. L’atracció popular  d’un símbol només pot provenir d’intangibles o imaginaris creïbles i sòlids, que en cas dels reis espanyols, malgrat ho cars que surten, no es donen, segurament perquè ja no tenen raó d’ésser dins una societat madura que no necessita aquestes seqüeles.

Pels espanyols monàrquics després de com es va produir el relleu, la manca de lideratge demostrat, el comportament i ascendència de la reina i el tipus de vida llicenciosa i banal que ha transcendit del propi pare i de tot el seu entorn estan desanimats i queixosos. En la línia tradicionalista monàrquica, del rei s’esperaven gestos concrets d’un comportament moral elevat, per exemple, no sancionant lleis com les de l’avortament o repudiant públicament la corrupció política dels poderosos. Però no ha estat així, i ni tant sols els més recalcitrants conservadors estan disposats a defensar una institució sense base ni futur.

Ara, diguem-ho així, només aguanta la monarquia la manca d’una alternativa, però l’alternativa ja està venint per la via de la reforma constitucional que el nou periode de sessions haurà d’abordar, i sense dubte, un punt clau serà la revisió de la forma d’estat. Mentrestant, a Catalunya, amb bon criteri, el moviment de rebuig a una imposició d’aquesta magnitud, ja és imparable. Breda, Torelló, Arenys de Munt, Alella, Arenys de Mar,... i molts més municipis ja han declarat de forma institucional, i en representació de tot el poble, que aquest monarca espanyol és persona non grata. Mollet, Granollers, Manresa,... i d’altres ja tenen mocions en el mateix sentit, i tot i que el seu valor només és polític, demostra i fa palesa una situació insostenible.

A Espanya està passant una cosa semblant, ja que igualment hi ha qui s’adona de la poca contribució de la monarquia en la recerca de solucions pels seus problemes, i en tot cas, ja dubta de si la seva acció opaca i secreta en part és només per beneficiar una oligarquia d’alts funcionaris, militars de graduació i col·lectiu d’escollits, que no fa sinó donar cada més i més elements de privilegi injustificat per a tots ells.

Per a Catalunya, la memòria borbònica, de Felip V, és nefasta: devastació a Barcelona, més de 50 ciutats cremades, liquidacions en massa i persecucions a mort, per part d’ells mateixos i els seus mercenaris. Des d’aleshores, ha calgut conviure per força i a desgrat, però aquests temps ja no poden continuar.

A la final de Sevilla de la Copa del Rei, ja no hi xiularan els catalans únicament, també ho faran, democràticament i per un cert sentit de la dignitat, també els espanyols andalusos. Els “senyoritos” de la Zarzuela ja ni es representen a ells mateixos doncs han esdevingut titelles d’oligarquies desconegudes pel poble, com ells mateixos han evidenciat, a resultes de les transcripcions de missatges privats fets públics.

Ara, per fi, la gent exerceix la seva sobirania i decideix des dels seus parlaments, siguin aquests catalans, bascos, espanyols o gallecs.

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/  (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font. S’agreix fer-ho saber, si és el cas.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista