Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Europa investigarà Espanya per deslleialtat (22/03/2016)

2016-03-22 12:54

Europa investigarà Espanya per deslleialtat (22/03/2016)

 

Des del Parlament Europeu s’instarà que des de les institucions europees s’investigui el Regne d’Espanya per la seva complicitat en el conflicte de l’Est d’Ucraïna, i l’ocupació russa de la península de Crimea. Les autoritats espanyoles, principalment per decisió expressa del ministre d’exteriors, el Sr. Garcia Margallo (1944),estant col·laborant estretament amb les autoritats russes, i totes les delegacions del Sr. Putin (1952), en l’aparell de rereguarda bèl·lica, oferint el port espanyol de la ciutat de Ceuta per a tots els vaixells que ho necessitin.

Tot i que l’Estat espanyol va votar a favor de la Resolució 68/262 de Nacions Unides sobre la integritat territorial d’Ucraïna, per quedar bé, i no haver de donar explicacions als seus aliats naturals, a la pràctica, tot i el seu paper dins el Consell de Seguretat, de fet i limitadament, l’únic òrgan executiu d’aquesta organització internacional, no la va subscriure, tot quedant com una mera declaració (com tantes) simbòlica.

Però tot i així, Europa veu motius més que sobrats per saber no sols les compensacions que intenta obtenir Espanya del seu suport a Rússia (per no respectar les sancions internacionals imposades) si no per aclarir si es correspon amb una deslleialtat molt profunda amb els interessos europeus i els dels seus aliats.

Els compromisos internacionals sovint són contradictoris, i provoquen no poques col·lisions d’interessos, però en aquest cas, l’activa resposta espanyola de suport a la invasió militar d’Ucraïna, manu militari, per part de tropes especials russes, tant a Crimea com al Donbàs, tot i que segueixin en ambdós territoris evolucions diferents, ha estat molt rellevant. L’aportació de la base marítima de Ceuta, per la seva posició estratègica, és d’una cabal importància i per això no ha passat desapercebuda per les institucions europees.

El lideratge unificador que estan conduint Rússia en la seva àrea d’influència sembla que pot interessar de forma especial a les autoritats espanyoles, les quals estan desbordades per les diferents expectatives de secessió que es viuen en el seus dominis territorials. De totes les apostes, la Russa segurament és la més arriscada, per tres motius bàsicament: la manca de garanties democràtiques de la seva política interior, els desafiaments que té com economia amb dificultats i la possible reedició d’un escenari de guerra freda, recuperant els blocs amb poder militar atòmic.

Els processos separatistes de Donetsk i Lugansk no han suposat, malgrat una eventual comparació amb els procés català, o basc i gallec molt menys desenvolupats, un impediment per l’estratègia espanyola de lluita contra els ànsies d’autodeterminació dels pobles. I és així per que en aquests casos de l’est d’Europa, no eren si no elements instrumentals del sistema rus de manipulació política per combatre els posicionament proeuropeus majoritàries a Ucraïna.

Per aconseguir-ho, no han dubtat en atiar l’odi i les divisions lingüístiques entre la població, tal com passa aquí en operacions d’estat com Ciutadans o Manos Limpias, on, respectivament, són els catalans, d’on siguin i com siguin, que hi queden atrapats, o aquests mateixos que no admeten ningú corrupte, si a més és megalòman. Provocar conflictes o alimentar-los, com sembla que es vol especialitzar, atesos els fets, el Regne d’Espanya, és relativament fàcil.

Més complicat és construir o teixir complicitat de prosperitat i millora contínua, en base a pactes i acords sòlids. Tot i que els catalans ho han plantejat i demanat molt, en el seu cas, els espanyols no ho han volgut escoltar ni considerar. Des del poder, per tant, es sembra la divisió i les desconsideracions, com a millor germen per poder imposar, com sigui, una solució unilateral. El debat democràtic, en un estat que es diu de dret, no pot passar per alt determinades polítiques públiques, i la ciutadania n’ha d’exigir respostes i explicacions.

La tradició europea així ho ha manifestat, malgrat totes les seves mancances. Sense aquest esforç col·lectiu és fàcil caure en formes semblants a l’autoritarisme o succedanis de les dictadures, siguin del color que siguin, com ja està passant a Rússia, i podria acabar passant a Espanya, i qui sap, si amb el nou poder, també a Catalunya.

Amb la participació espanyola, i la seva activa política de suport als sistemes armamentistes russos i les seves forces especials d’intervenció, el que havia estat un exemple de convivència i respecte mutu dins d’Ucraïna, tot i les naturals diferències, i lluites polítiques pel poder, ha degenerat en una població armada amb milers de morts i grans ferides obertes. Europa no pot quedar tampoc impassible davant d’aquesta situació, i per això ho investigarà.

Un dels seus socis no ha fet els possibles per garantir la pau ni aportar solucions estratègiques. Aquest soci europeu, malgrat sigui dur de sentir, és diu Espanya. El Parlament Europeu necessita respostes (http://convergents.cat/premsa/11-eurodiputats-demanen-explicacions-la-ce-la-utilitzacio-part-de-russia-del-port-de-ceuta) i les vol obtenir, encara que molt lentament, per dissort de tots els que volem un futur més reeixit pels pobles d’Europa i del món.

 

 

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/  (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font. S’agreix fer-ho saber, si és el cas.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista