Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Ets un “duranlleida” (com insult) (08/01/2016)

2016-01-08 14:28

Ets un “duranlleida” (com insult) (08/01/2016)

La defensa de l’interès públic, el bé comú o la seguretat nacional, dins del sistema de mercat imperant és sovint més un desig que una sincera vocació.  Els costos de creació i funcionament dels serveis públics (carreteres, edificis, hospitals,...) generen tal activitat d’interessos particulars, en forma d’empreses proveïdores, instal·ladors diversos i derivacions comercials que tota obra de govern pot acabar aclaparada o bloquejada per aquestes incessants demandes.

Normalment, a fi de poder crear ocupació o mantenir-la, s’acaba sucumbint a interessos particulars, qui sap si excessivament en els límits de la legalitat, tot trencant unes regles no escrites sobre allò socialment necessari. Per exemple, com es va fer en el cas d’IBERPOTASH, a Sallent, d’on és originària la diputada Anna Gabriel -1975-, el govern autonòmic, per a donar facilitats, després de trobar o buscar un influent grup inversor israelià, va ometre l’aplicació estricta de la normativa ambiental, fins al punt de que grups vinculats al territori (com per exemple, la CUP) ho van denunciar, tot obtenint dels tribunals de justícia condemnes favorables i una notorietat pública rellevant.

El problema d’aquest exemple, que és totalment oportú, atesa la situació política creada per les dificultats d’investidura d’un president per a la Generalitat de Catalunya, és que simbolitza un procediment molt usat, en el qual persones influents de les institucions generen sinèrgies amb agents comercials molt difícils de conèixer i de controlar, des d’una perspectiva de l’interès general. I per això, la ciutadania ja no espera dels polítics aquesta funció opaca, persistent i retòrica, que tant bé va interpretar Joan Antoni Duran Lleida (1952), sinó que la repudia i la vol superar, com espai propi de la nova política. 

Les exigències ciutadanes d’ara, com passa amb el clam independentista, cerquen afrontar els problemes i els reptes com un únic bloc. Ja no val, aquella idea que determinades qüestions eren coses de la política i dels polítics, i que ells s’ho feien a la seva manera. De cap manera! Qualsevol hauria de poder ésser el líder d’aquest país, i qualsevol n’hauria de tenir consciència de que fos així.  Tots som necessaris i ningú ho és més que els demés. Avalar i justificar una actitud acomodada i indiferent sobre els problemes col·lectius, ha estat una de les principals obsessions de gestors i líders polítics. Només algunes minories, sobre temes ambientals, de transparència, de salut,... han plantat cara, i del seu resultat n’ha sorgit la contestació i l’afirmació, més o menys generalitzada.

La gent benestant, segura de la seva pròpia situació, no obstant, ara ho viu amb desconcert, i podria sentir-ho fins i tot com una amenaça. Ben al contrari, res és més imprescindible que la implicació en els afers col·lectius, o nacionals. Cal saber d’on venen i perquè venen determinades inversions, els seus motius i les seves contraprestacions. O bé, com i en què es gasten els diners de tots, obrint si cal la caixa de trons, de les desviacions pressupostàries o els romanents injustificables. I per aconseguir-ho, una de les principals bases seria la interinitat dels càrrecs públics, a tots els nivells, locals, comarcals o nacionals. Si és així, el debat per a la nova república, ja s’hauria començat de forma seria i amb maduresa.

El llast d’anys de silenci i de decisions a l’ombra dels ciutadans, sense cap explicació i fins i tot un cert aire de superioritat o de menyspreu, s’han de superar. En el nou temps que s’esdevindrà, les decisions s’hauran de prendre amb preguntes clares i respostes convincents.

Per abans de dilluns, límit per a la investidura d’un president per a Catalunya, la pregunta a fer és respon amb un si o amb un no: voleu que Catalunya sigui un nou estat independent? I els 72 diputats, es poden conjurar per fer-ho possible. Seria un pas de gegant, a més, fer-ho de forma unilateral.

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista