Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Espanyolisme de 2ª (7/5/2015)

2015-05-07 10:11

Espanyolisme de 2ª (7/5/2015)

Des de diverses instàncies contràries al procés català de normalització nacional, des de fa temps, s’intenten contraposar diferents models d’església catòlica, en base a rumors o mitges veritats. Un exemple d’això, és la polèmica entorn de la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris, associació sense afany de lucre que aplega simpatitzants, reservistes i nostàlgics d’aquesta formació militar de xoc nascuda en les colònies espanyoles del Nord d’Àfrica. Unitat, que tot i disposar d’una certa fama, per cert, mai va ésser tan efectiva com les de Regulars (agrupació de soldadesca mora amb comandaments blancs, en llenguatge de la zona).

Debat, per altra banda superat, tenint en compte que ara l’exercit espanyol és íntegrament professional. Aquesta entitat, tot i constituir un bon exemple de recreació històrica, ja que la legió actual ja no és la del passat, només pot tenir finalitats culturals o associatives. I curiosament, s’ha fet coneguda per la seva participació en les processons de Setmana Santa, desfilant conjuntament amb els manaies o armats, a més dels diferents passos. Així ho va venir fent, en els darrers anys, per exemple a Mataró.

Aquesta activitat pròpiament és meritòria, no sols per l’aportació històrica sinó per l’expressió d’una determinada religiositat popular, anacrònica però molt viscuda. Enguany, aquest grup, no obstant això, no va ésser acollit de grat en diverses processons. I tot i buscar refugi en la processó de Dijous Sant del barri fronterer de Sanfeliu, a tocar de Cornellà i Esplugues, de Llobregat, s’ha intentat explicar una certa persecució religiosa des d’ambients reaccionaris de l’Església. Aquesta entitat ha estat objecte de manipulació intencionada per part de l’espanyolisme de segona que intenta apoderar-se d’arrelades entitats catalanes com aquesta.

La maniobra és doble: d’una banda mitjançant una concertació de correus electrònics i avisos boca orella és parla d’animadversió religiosa arreu de Catalunya, i d’altra banda, es provoca l’escorament d’aquesta entitat i els seus simpatitzants i amics cap a fins crematístics aliens a la seva vocació. Aquesta entitat, del tot singular, mereix la consideració de la ciutadania catalana, si com a tal, és referent d’un moment històric en que el servei militar obligatori permetia l’opció de triar voluntàriament el servei més arriscat i més exigent: la legió. Més enllà d’això, serà mal entesa, sigui per un catolicisme més preocupat en les febleses humanes que en l’anunci d’un missatge d’amor (capellans formats al seminari de Toledo, amics i simpatitzants del Temple Nacional Expiatori del Tibidabo o afins, entre d’altres, de la Unió Seglar o el moviment Christi Fidelis Laicis) o pel que pugui quedar de l’adulteració militar experimentada dins dels exèrcits per part de la ideologia totalitària feixista (sempre més contrària als valors de servei i generositat del cavaller legionari). 

En aquest sentit, el Sr. Jesús Cañadas, s’ha posat en un bon embolic, ja que la seva tasca tot i ésser respectable i, potser, necessària, pot quedar avortada si finalment no sap girar el timó cap el rumb de la cultura, la recreació històrica i la memòria col·lectiva. Com en d’altres expressions de l’amalgama catalana, la valentia del qui surt públicament al carrer, a cara descoberta, sempre hauria de quedar protegida, sigui pels poders públics o pel consens cívic. Tanmateix, amb un límit: la defensa de la llibertat.

La Germandat Legionària, per tant, encara és a temps de fer un millor servei, tornant als seus orígens, i deslligant-se d’aquells inquisidors del nacionalcatolicisme o de les restes quimèriques del feixisme franquista o hitlerià.

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook  

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista