Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Escàndol a l’Agència Tributària per l’IVA (16/3/2015)

2015-03-16 09:12

Escàndol a l’Agència Tributària per l’IVA (16/3/2015)

Com ha denunciat públicament el periodista Pere Martí, fruit de les seves comprovacions, l’aparell tributari de l’Estat està actuant de forma calculada com eina repressora del procés català. L’actuació de l’Agència Tributària Espanyola està obligant als seus inspectors radicats en territori nacional a tenir sengles llistes amb requisits diferents.

Darrerament, la més descarada, és la provinent dels criteris tributaris sobre les entitats que poden deduir-se l’IVA. Des de la Institució Cerca - http://cerca.cat/ - (fundació de la Generalitat de Catalunya, diferent de la Fundació catalana per a la recerca i la innovació) es veu amb una creixent preocupació una distinta aproximació a les obligacions fiscals si el centre de recerca és nacional o estatal. Els centres nacionals no poden deduir-se l’IVA que han pagat ja que s’ha imposat que són consumidors finals de bens i serveis (normalment un centre de recerca rep aportacions per a desenvolupar investigacions sense resultats concrets).

En canvi els estatals, com el CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques), tot i ésser de la mateixa naturalesa, i constituir pròpiament administració pública, si ho fa, per escàndol i sorpresa dels tècnics lliures de l’administració tributària de l’Estat Espanyol. I a més, atès que bàsicament el CSIC rep transferències de les administracions públiques estatals per a poder garantir el seu funcionament, els pocs serveis que factura fan que l’IVA suportat sigui molt elevat, tot generant resultats de devolució molt quantiosos.

Aquest imports de devolució, per tant, constitueixen una via de finançament totalment opaca, vinculada als imports d’IVA dels bens i serveis que paga als seus proveïdors. Segons experts coneixedors directament d’aquesta discriminació arbitrària, el que persegueix l’Estat espanyol, en aquest cas, mitjançant els instruments fiscals del Ministeri d’Hisenda, del Sr. Cristóbal Montoro (1950), és afavorir uns centres en detriment d’uns altres. Aquesta discriminació, basada en una ideologia política que només vol potenciar el que sigui castellà està impregnant les estructures de l’Estat espanyol, en perjudici d’una societat més igualitària en la diversitat.

Si bé com ideologia és legítim que cerquin una hegemonia, no sembla lògic i és un abús que s’usin eines suposadament comunes per a perjudicar el que és minoritari i territorial, com ho és tot allò etiquetat de català. Davant aquesta discriminació, no és superflu afirmar que la recerca catalana està motivada per l’excel·lència i el coneixement més enllà d’un determinat dogmatisme ètnic que es vol imposar de les estructures de l’Estat espanyol.

És trist, pobre i antiquat despertar enemistats o no respectar les diferències. Les lluites territorials i col·lectives, quan les imposen els estats, són d’una tal gravetat que no fan sinó generar rebuig i neguit. Quan es perd el valor del diàleg, la concertació o  la democràcia, en base a la transparència i la noblesa com a principis inspiradors, s’entra en el terreny pantanós de les desconfiances i la visceralitat. A tot arreu i des de sempre és així. I doncs, perquè hom no n’aprèn i es troben solucions sinceres i directes, tot evitant el deteriorament nacional amb una acció malèvola feta de manera submergida?

Segurament, en la societat del coneixement, a l’Estat espanyol no l’interessa la sort de la nostra comunitat ni, molt menys, la seva pervivència nacional, i per això, no dubta a usar tots els medis al seu abast per ofegar i escanyar aquests centres catalans pioners en l’horitzó de la ciència i la tècnica.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista