Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Els bancs i la banca (22/9/2015)

2015-09-22 09:05

Els bancs i la banca (22/9/2015)

Tothom sap que els bancs, empreses o societats amb accionistes dedicades a gestionar crèdits i inversions, són uns intermediaris de dubtós valor afegit en algunes de les seves activitats. Les economies modernes ofereixen, no obstant això, moltes alternatives als sistemes bancaris tradicionals, malgrat siguin desconeguts o poc emprats pel gran públic. De fet, el sector empresarial bancari és un dels més amenaçats pels nous medis de pagament (via mòbil, targetes intel·ligents o per internet, gràcies als fiables sistemes tècnics de reconeixement personal) i per la liberalització dels mercats mundials (en un futur, amb el tractat de lliure comerç entre Europa i Amèrica, es preveuen encara més fusions bancàries).

Cal recordar que amb l’aparició dels Fons d’Inversió, els bancs (abans també caixes) van estar a punt de quedar al marge de la seva comercialització, ja que alguns van optar, i encara ho fan, de captar clients al marge de les grans estructures bancàries, les qual encareixen en gran part els seus productes amb marges quantiosos. Des de 1992, en que es van començar a conèixer els diferents sistemes d’inversió financera (fons), la població ha adquirit més cultura bancària, principalment sobre la base de desconfiar dels seus comercials i venedors. El punt culminant d’aquest procés s’ha produït amb la darrera crisis (2008), al descobrir-se pràctiques constitutives d’estafa o d’engany.  

Atesa la seva incidència social i les repercussions d’una mala actuació empresarial, el sector bancari està regulat i  vigilat per òrgans administratius de l’Estat. En concret, pel Banc d’Espanya, el qual, com òrgan administratiu, depèn directament del Ministeri d’Economia i Competitivitat, i de forma indirecta, de les diferents comissions ministerials de seguiment i control. En aquest context, pels bancs cada dia els hi serà més difícil trobar recursos amb els quals poder oferir crèdits, quan al mateix temps han aparegut noves fonts de finançament per a empreses (http://www.icf.cat) i particulars, al marge dels bancs (microcrèdits directes per internet o crowdfunding, sistemes cooperatius de crèdit i risc,...).

Per tot plegat, en aquest context, les declaracions de la CECA i AEB, explícitament d’un procés polític, popular i democràtic, no sols està mancat de tota legitimitat sinó que igualment ja no és proporcional. La banca ja no existeix, només hi ha societats mercantils dedicades a fer de privilegiats intermediaris, per comoditat de la població. Les empreses bancàries malden en el seu comunicat públic del 18 de setembre, contra unes ànsies de justícia i de llibertat amb molt de terreny per davant, al posicionar-se, com un deure, pel manteniment de l’actual “ordre constitucional”  a fi de mantenir amb garanties els depositants (és dir, els nostres diners en les seves mans) i el flux de finançament, explícitament, per a les PIMES...

En el paràgraf final, paradoxalment, els qui saben més que ningú de les economies familiars i empresarials d’aquest pais, fan una petició als líders polítics per a que impulsin les reformes necessàries, sempre que no es toqui “l’ordre constitucional” ni es doni resposta a les formulacions nacionals catalanes. Sembla, tot plegat, un diàleg impossible. “Parlem?” però no escolten, ni volen atendre la qüestió fonamental: treballar per un acord internacional d’estabilitat entre Catalunya i Espanya dins de la Unió Europea. Així de senzill!

En conseqüència, pel moment, les formes i sobretot pels contingut improvisat i incoherent del comunicat, les amenaces de reducció de serveis bancaris i de tancament de l’aixeta del crèdit, sobre la base d’una eventual inseguretat jurídica, són totalment inversemblants. En cap cas, ni supòsit, ni les institucions catalanes ni la seva població, en general, volen inseguretat jurídica. Totes les lleis, en un lent i calculat procés de transició nacional, quedarien vigents, i la seva aplicació igualment conformada a la de la situació actual. Això no és una revolució ni una guerra, és democràcia, en pau i en llibertat. “Parlem?”. Poden escoltar?

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista