Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Els antecedents mèdics dels infants a les escoles (13/3/2015)

2015-03-13 10:02

Els antecedents mèdics dels infants a les escoles (13/3/2015)

En plena campanya de preinscripció escolar, de cara al curs 2015-2016, s’ha suscitat la necessitat de que els pares i mares, en el moment de la matriculació hagin d’aportar informació addicional sobre les condicions de salut del fill o filla. Aquesta iniciativa del Departament d’Ensenyament es basa en la necessitat de complimentar una millor aproximació pedagògica, en forma de medis materials i humans, en els centes escolars.

Es tracta de nens amb deficiències auditives, problemes de mobilitat, comportaments estranys,... que sovint per la curta edat tenen un diagnòstic difícil però que el pediatre ja té localitzats. Aquesta mesura sembla del tot necessària en entorns socioeconòmics precaris, ja que és on l’acció pedagògica de l’escola pot tenir més incidència si encara els problemes adequadament.

L’oposició d’alguns representants de pares i mares d’alumnes, segons han manifestat, s’origina pel fet de que no sigui una obligació universal, sinó sols per a determinades escoles situades en entorn problemàtics o amb carències històriques. Si bé és una al·legació lògica, pel fet de que pot estigmatitzar determinats barris o centres, si es fa amb reserva no hauria d’ésser un problema. Per altra banda, a hores d’ara, ja és un obligació de la preinscripció adjuntar la TSI o targeta sanitària individual, i en el de la matriculació, haver de lliurar el carnet de vacunacions del Departament de Salut.

L’historial clínic d’un infant és una matèria delicada i compromesa. Els pares i mares sovint els hi costa assumir i acceptar les limitacions físiques o psíquiques dels seus fills o filles. A vegades, no ho conseguiran mai. El diagnòstic definitiu sempre s’ajorna, i l’esperança d’un canvi de comportament o evolució mèdica per part del infant amb problemes és molt forta. Aquesta situació obliga als claustres a improvisar sobre la marxa, sense poder programa adequadament els grups i les tutories.

També, si és el cas, demanar el suport d’auxiliars d’educació especial, personal d’alta qualitat humana que actuen en l’espai mort situat entre les exigències curriculars dels tutors per cada nivell educatiu i les limitacions pròpies de determinats infants. Aquest model d’integració, semblant al que es desenvolupa en els països nòrdics, és un model educatiu d’èxit, en contra del que es pugui pensar, al primer cop de vista.

 L’aportació d’un nen o nena amb dificultats auditives, per exemple, esdevé un revulsiu per la resta d’alumnes amb una gran capacitat transformadora d’actituds i sensibilitats, sempre que els professionals així ho permetin. En especial, són una figura clau, els auxiliars d’educació especial amb la seva presència al costat dels tutors durant les classes, tot fen normal la presència d’aquesta infants. Infants, que per altra banda, bé es mereixen poder viure la normalitat de l’escolarització, i la rutina del ritme escolar.

En el seu moment la consellera Sra. Irene Rigau (1951) ja va exposar aquest model d’integració humana, que tothom amb un mínim d’humanitat va subscriure íntegrament. Però per fer-ho calen eines, informació i formació, com les que ara s’esperen del tràmit de matriculació. La vida a les aules be s’ho mereix. Hi ha molt en joc en aquest dia a dia al costat de mestres, auxiliars, centres i alumnes. S’hi configura el més bo i rellevant de la nostra societat: l’educació en valors de convivència i catalanitat. Res més important i preciós. Algunes institucions sanitàries com l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues s’han avançat en aquesta funció (http://faros.hsjdbcn.org/ca) però el repte es dirimeix en els barris i viles de Catalunya. La prosperitat nacional, una vegada més, passa per rellançar una vida quotidiana d’alts continguts humans i socials.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista