Anàlisi de l'actualitat i divulgació

El valor dels vots particulars (26/2/2015)

2015-02-26 08:57

El valor dels vots particulars (26/2/2015)

El sentit de la unanimitat en les sentències del Tribunal Constitucional és molt discutible. Pels qui presenten recurs, la unanimitat en la votació significa que el tema és molt clar, i per tant, és un element afegit de raó.  En realitat, no és així. Els vots particulars (art. 90.2 LOTC) ,en tant que opinions dels magistrats, només apareixen si els hi suposen motiu de lluïment acadèmic o doctrinal. Els mecanismes de decisió d’aquest Tribunal no són transparents, ja que les decisions per majoria sempre poden acabar revisades pel Ple, tal com passa amb l’admissió del recursos d’empara o bé s’amaguen els continguts de les deliberacions només deixant, en darrera instància, que el magistrat que s’oposa a la voluntat de la majoria pugui incloure un vot particular. Per què els ciutadans no coneixem els continguts de les deliberacions en forma d’intercanvi d’opinions entre els magistrats del TC? Per què se suposa que una sentència per unanimitat no ha de tenir deliberació? Les deliberacions són per convèncer o per obligar als magistrats discrepants a canviar d’opinió? Una sentència per unanimitat vol dir que no ha estat objecte d’una anàlisi contradictòria? Què passa quan es forcen determinades fonamentacions jurídiques per obtenir una determinada decisió? Com sabem que no hi ha sentència abans de la deliberació? Al final, els vots particulars son meres opinions jurídiques, com les que qualsevol instruït en dret estigui en disposició de fer. Té sentit, per tant, el vot particular dins d’un òrgan col·legiat quan els debats argumentals que adopta la majoria no es coneixen? La sentència final no reflexa el contingut de les deliberacions ja que només expressa decisions, en base a l’exposició de les parts recurrents i no dels punts de vista magistrats.  Per això, com es deia, el vot particular és un favor que fem els ciutadans als magistrats que volen demostrar els seus grans coneixements o bé promocionar-se en àmbits acadèmics, ja que el vot particular, segons la LOTC, s’ha de publicar als diaris oficials. Per tant,  el fet de que no hi hagi vots particulars, no significa que hi hagi unanimitat. Simplement és que no compensa, ni a la vanitat dels magistrats i ni pel contingut de la controvèrsia. És francament dubtós, o si més no sospitós, que la unanimitat en temes conflictius sigui tant evident. No serà que el Tribunal Constitucional estarà fent les funcions de legislador? Com poden tenir els magistrats del TC tant clara la voluntat del legislador real? Els debats del legislador (cambres parlamentàries) són públics però la del “legislador a l’ombra” són secrets. La seva suposada unanimitat podria estar ocultant fortes pressions als seus membres o, simplement, tota mena de favors. Si no és així, perquè no es publiquen les tant referides deliberacions del Ple, Sales o Seccions del Tribunal Constitucional? Seria molt instructiu per a la democràcia... i segurament ens adonaríem de la gravetat de la situació.  No obstant això, des d’aquí, llanço un missatge de confiança amb els magistrats Sra. Encarna Roca i Trias i el Sr. Joan Antoni Xiol i Ríos, ja que com han expressat privadament, estant vivint una situació molt delicada, de malfiança i ressentiment. Ara, avui, la seva denúncia només pot ésser en forma de passivitat resignada, tot generant una posició de dominància d’aquest tribunal especial a fi de que l’aboqui a una situació de crisis total. El TC té un litigi amb ell mateix, no sols per la forma de funcionament i la seva composició, sinó principalment, en la seva relació amb la societat, a la qual hauria teòricament hauria de servir. Com els magistrats mencionats van dir un dia sobre un tema jurídic: “Hem creat un problema absurd, partint d’una interpretació literal i no realista de la norma qüestionada”. No cal afegir res més.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista