Anàlisi de l'actualitat i divulgació

El poder absolut del TC (17/9/2015)

2015-09-17 10:41

El poder absolut del TC (17/9/2015)

El PP, amb l ’aquiescència de Ciutadans i una dissimulada complicitat del socialistes, tirarà endavant una modificació de la llei orgànica del Tribunal Constitucional que el convertirà en un poder absolut, com tribunal especial, tot contradient els principis bàsics de qualsevol estat de dret. Efectivament, les resolucions del TC serà inapel·lables i no tindran opció de recurs ni una segona instància.

Els seus magistrats, al meu entendre, s’haurien d’abstenir d’aplicar aquesta modificació legat, incorrent, en tot cas, en una vulneració dels drets humans al negar-se el dret a una defensa i a un judici just, a més de l’opció d’accedir a la tutela judicial efectiva independent i no preparada. Els magistrats del TC són triats per raons ideològiques, àdhuc per afinitats sociològiques (el gust per les curses de toros, sembla que n’és un requisit), i la seva preparació no pot anar més enllà de l’anàlisi concloent dels texts del bloc de la constitucionalitat, com d’alguna manera fa el Consell d’Estat o el Consell de Garanties Estatutàries.  

En el règim actual, són jutges ordinaris, per repartiment aleatori i no previst, els qui acaben concretant l’aplicació de les interpretacions jurisdiccionals del TC. Amb la modificació en tràmit, i que prosperarà per escarni dels catalans i d’alguns espanyols, amants de la llibertat i dels drets ciutadans, seran els propis magistrats els que, en base a un text viciat fet ad hoc, els qui dictaran, potser sense cap motivació i de forma quasi arbitrària, resolucions limitaves de drets i llibertats, tant per empleats públics però també per a persones privades, empreses i particulars. Tothom quedarà subjecte a l’acció del gran tribunal especial de la falsa democràcia espanyola, i ningú podrà escapar ni resistir-se a la seva implacable persecució.

El text, en tràmit, és meridianament clar, xocant el to inquisitorial. El propi TC, essent creadora de la pròpia sentència, dictaminarà l’abast del seu compliment efectiu, tot interpretant, com millor li plagui en quina intensitat i profunditat s’ha executat, tot emetent sentència executòria si no li és del seu ple grat. En aquest casos, intervenint en tots els ordres jurídics, podrà procedir amb alguns dels següents  quatre processos imperatius.

El primer imposant multes pecuniàries de fins a 30.000 euros, a qualsevol persona que el TC consideri partícip del incompliment de la seva sentència, inclosos particulars de tota mena. Aquests multes tindrien rang administratiu i s’executarien a través de l’Agència Tributària, amb constrenyiments sumaris i embargament lapidaris.

El segon mecanisme consisteix a suspendre les funcions de les autoritats i empleats públics en les quals queda immersa la seva resolució, de manera que n’haurà de nomenar de nous, a mode d’administradors interins, amb l’objectiu de complimentar, fins al darrer detall, la seva sentència, i sense aclarir la situació administrativa i els efectes d’aquesta suspensió sobre les persones afectades. Haurà d’aclarir-ho, sense dret a recurs, amb l’agreujant de que segons quina sigui la sentència a executar, en el temps poden ésser molts anys o una condemna de suspensió a perpetuïtat.

En tercer lloc, es planteja, de manera molt poc parcial, l’execució substitutòria per part del “Govern de la Nació” de la sentència del TC, com si no pogués ésser admissible que el incompliment provingués d’aquest mateix. Per tant, la llei ja perfila clarament una vocació interessada, esbiaixada i fraudulenta, respecte del que s’espera d’una activitat jurisdiccional, i de la seva participació a l’hora d’impartir justícia. Aquesta acció subsidiària no especifica de quina manera la podria modular la part substituïda ja que el règim processal és desconeix.

Finalment, com darrer mecanisme i quart, i el més inversemblant, és el que destinaria el TC a fer les funcions de jutjat d’instrucció als efectes de cercar testimonis que permetin obrir causes penals pel incompliment de les seves pròpies sentències. La seva acció s’hauria de sustentar en cossos de policia judicial, tot creat una especial guàrdia pretoriana del règim minant les bases socials en base a cercar la delació i la denúncia, per a poder tenir certeses dels incompliments dels seus veredictes.

Certament, en aquest darrer intent, forçat i artificial, de l’activitat del TC, només cabria esperar la total inactivitat dels seus professionals, i la seva desobediència més rotunda. La construcció d’un sistema polític, com diuen tots els tractats de dret constitucional del món, només es pot fer en base a la mútua lleialtat institucional. Quan s’han emprar mecanismes repressors, especials, desproporcionats o arbitraris, vol dir que no és possible la sana convivència, i per tant, cal anar cap a un nou procés constituent.

Salta a la vista, i fa pena saber que hi haurà professionals del món de la judicatura que es prestaran a fer de titelles de l’executiu. Si entra en vigor aquesta modificació de la llei orgànica del TC, els seus membres haurien de dimitir en bloc i abandonar les seves funcions, per simple dignitat professional (http://drets.cat/). Sobren les paraules. Calen fets senzills i clars. Sra. Encarna Roca vostè sempre ho ha explicat així!

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista