Anàlisi de l'actualitat i divulgació

El dipòsit fiscal de la Sra. Montserrat(PP) (3/3/2015)

2015-03-03 08:45

El dipòsit fiscal de la Sra. Montserrat(PP) (3/3/2015)

Més enllà de la tècnica legislativa per introduir en el debat jurídic català l’articulació de les estructures d’estat que necessitem, sorprèn igualment el mecanisme d’impuls pel que s’ha optat.  És dir, per una banda s’usa una llei d’acompanyament del pressupostos anuals de l’administració de la Generalitat, la qual hauria de versar sobre temes tributaris principalment, i per l’altre, en temes substancials de gran contingut, mitjançant llei, s’interpel·la a l’executiu català a tirar endavant. Però no és això el que preocupa al Consell de Garanties Estatutàries. Bàsicament, aquest alt organisme català, entén, d’acord amb el marc legal vigent que: (1)no es possible fer una llei tributària catalana que abasti tots els impostos suportats a Catalunya (només ho podria fer pels propis o cedits), (2)no es pot fer inventari de bens de l’estat o similars a Catalunya (només els de la Generalitat i dels municipis), (3)no es poden protegir les infraestructures crítiques amb contramesures adequades (el mandat de seguretat ciutadana vigent és més restrictiu), (4)no es pot crear una nova seguretat social amb pensions i recaptació (les prestacions socials només poden ésser com ajudes), (5)ni desenvolupar funcions reguladores dels mercats de serveis massius (només es poden convenir àmbits de treball amb  l’electricitat, les telecomunicacions,...), ni finalment, (6)establir un marc bàsic de seguretat nuclear català (ara, molt indirectament, només s’influeix en temes de seguretat industrial). Són sis esmenes que d’acord amb el que va comentar el diputat Pere Aragonès ja tenen una traducció més pràctica, i per tant podran ésser fàcilment acordades amb una altre aproximació. Tanmateix, el seu gran valor, com també va manifestar, el diputat Jordi Ciuraneta, és que obren una finestra cap a àmbits que els ciutadans desconeixen o no entenen, i sobre els que convé començar a treballar. Són sis àmbits que tenen una incidència directa sobre cada un dels ciutadans catalans, i sobre els quals només és té la lleu influència que donen els diputats o senadors a Madrid (Congrés i Senat). Les polítiques actives estan reservades a un executiu aliè per a la majoria de catalans. Pels parlamentaris catalans, constitueixen àmbits opacs els àmbits de l’administració de l’estat a Catalunya, com les duanes, els impostos especials, l’exercit, la tresoreria de la seguretat social, les estratègies dels grans grups energètics, la normalització i validació internacional del programa nuclear, entre molts altres. Ens cal poder entrar en el debat i contingut de cada un d’ells, de manera popular i general, a fi de que la sensibilitat social augmenti i sigui exigent per abordar i controlar aquestes qüestions. Una societat democràtica madura no té cap tema difícil, ja que forma part d’un conjunt internacional que també reconeix i accepta cada limitació. Aquestes esmenes, incorporen acords i tractats internacionals, a més de directives i reglaments europeus, i tots ells han estat exposades i analitzades de forma molt clara, i en un llenguatge molt senzill, per part del Consell de Garanties Estatutàries (https://www.cge.cat/). Tots els seus treballs estan disponibles, i la seva lectura hauria d’ésser recomanada per a estudiants i professionals, doncs ajuden a entendre la dinàmica pròpia de les lleis, pròpies i alienes. Ara el repte és al Parlament de Catalunya, ja que cal fer la feina, es digui com es digui, i el temps corre. Ara, si més no, cal que com diu el CGE, “la responsabilitat del nou estat” sigui totalment congruent amb la voluntat política dels seus representants.

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista