Anàlisi de l'actualitat i divulgació

El cas de les taronges (13/2/2015)

2015-02-13 10:33

El cas de les taronges (13/2/2015)

La pagesia de la mandarina, clementina o taronja està amoïnada pels resultats de la collita d’enguany. A resultes dels forts vents en el procés de maduració de la fruita, aquesta ha quedat malmesa i no té bona sortida al mercat. Tot i així cal treure-la dels arbres, sigui per usos industrials o bé per ésser destruïda. Aquesta activitat s’ha de fer, malgrat l’elevat cost, a fi d’evitar el deteriorament de les plantacions. Unió de Pagesos, i d’altres sindicats agraris creuen que tot plegat té un cost d’entre 3 i 5 milions d’euros. Ara per ara, no està clar com es farà...  Quan al juliol del 2014, al Parlament de Catalunya, es va parlar del futur de l’activitat agrària catalana, no es van resoldre situacions com aquesta. Es va exposar i apostar per un pla estratègic complex i de difícil aplicació, que no és útil per a situacions concretes extremes. Masses línies en mans de la iniciativa pública sempre de reflexos lents. Fomentar, potenciar, estimular,... i tantes bones intencions que no fan sinó augmentar la despesa pública, sense arribar al nivell base de partida: el productor agrari. Quan tot va bé, PRODECA, la promotora pública de les exportacions agroalimentàries catalanes, és una eina força útil, però si van maldades hi ha poc o res on agafar-se. Ara, el problema és ben senzill. No hi ha recursos econòmics per encarar l’any vinent als camps de cítrics. El recurs a les assegurances no ha funcionat. Com sempre la lletra petita fa de les seves. Sembla que AGROSEGURO no cobreix pèrdues derivades d’agents climàtics si el fruit es manté madur dalt de l’arbre, tot i que la seva qualitat quedi afectada. En d’altres sectors, si hi ha fallida comercial per raons de competència o bé mancances derivades d’una gestió errònia, l’empresari n’assumeix les conseqüències, i tanca el negoci o entra en pèrdues. Així és l’economia de mercat. Tanmateix, el sector agrari també compleix una funció territorial o ambiental, prou important. En aquest sentit, tindria sentit una ajuda directa al marge de la PAC per resoldre aquest problema? Segurament, no. Mitjançant la PAC, política agrària comuna, la Unió Europea dona suport a la renda dels agricultors i garanteix la viabilitat econòmica de les explotacions. Però és aquest pagament suficient per mantenir el poblament del medi rural i l’activitat a les terres? No. Moltes explotacions, ni tant sols reclamen aquesta subvenció... Entre el Baix Ebre i el Montsià, tot i així, segons dades oficials, més de 8.000 pagesos han rebut prop de 34 milions d’euros, és a dir, una mitjana de 4.250 euros per cap. Millor això que res però és totalment insuficient, només és un estímul. Els costos agraris (reparacions de maquinària, fitosanitaris, assegurances, jornals,...) fan quasi inviable la seva activitat en una situació de mercat difícil. En darrer terme, els consumidors volen productes estèticament impecables, i amb aquest requisit bona part de les collites és malmeten, ja en origen. Ja no és el malbaratament del menjar que des del països rics fem per escarni de la gent que passa gana (http://www.oxfamintermon.org/ca) sinó que el propi sistema alimentari rebutja collites senceres per que no tenen sortida comercial. En el cas del cítric, caldria adoptar una decisió de fons, lògica: articular mecanismes públics catalans per intervenir en situacions extremes, tot plegat, si cal, al marge d’escrúpols liberals. Les normes del mercat són vàlides només en entorns no subjectes a factors externs totalment impredictibles o sense causa. En aquest cas, va ésser el vent. I doncs, què esperen?

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista