Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Degoteig d’escoles sotmeses (I) (13/5/2015)

2015-05-14 09:56

Degoteig d’escoles sotmeses (I)  (13/5/2015)

Potser per coincidència, aquesta setmana de maig de 2015, s’ha refusat la possibilitat de que els jutges tinguin que saber el català, al mateix temps que es coneixia les noves escoles que queien sota la piconadora del sistema d’imposició de la llengua espanyola. Mentre que en el primer cas, era per la via d’una rogació parlamentària, usant vies democràtiques, en el segon, es fa instrumentalitzant l’administració de justícia.

D’acord, amb fonts properes al centre escolar el Pinar de Nuestra Señora, col·legi d’inspiració religiosa tradicional amb prop de 60 anys d’existència i arrelament a l’EMD de Valldoreix, a Sant Cugat del Vallès, aquest centre, que cada dia enarbora, metòdicament, la bandera espanyola i la catalana, a la seva façana, seguint un estil certament sorprenent, no es creia en cap sentit candidat a aplicar les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sobre el règim lingüístic de l’ensenyament dotat amb fons públics. Aquest centre, entre d’altres molt coneguts, segons llistes ciutadanes d’escoles on es fa la vista grossa amb la immersió lingüística i d’altres qüestions semblants, no sols té professorat a primària que no parla  ni entén la llengua catalana sinó que també incompleix, a la pràctica, la majoria d’instruccions dictades per l’administració pública d’ensenyament.

Aquesta situació, de fet, del tot notòria, segons han reiterat pares i mares d’alumnes que volen mantenir-se en l’anonimat, quedava relativitzada per la bona fe de les persones responsables del col·legi: les germanes religioses Filles de Santa Maria del Cor de Jesús (http://www.hsmcj.org/). Tanmateix, malgrat les bones intencions d’aquesta congregació catòlica, la realitat és que una gran part de pares i mares d’alumnes, sota l’esguard d’un ideari conservador cristià, cerquen una model d’ensenyament contraposat als valors del país on resideixen. En aquest sentit, no sols es perverteixen els valors evangèlics del respecte i l’estima cap una cultura nadiua com la catalana, sinó que també s’enganya maliciosament a la minoria de pares i mares catalans practicants.

Però tot plegat, segons es dedueix del manifestat per una part dels afectats, no fa sinó posar de relleu dues situacions ben greus: malgrat l’aplicació a la lleugera de la immersió lingüística han sorgit, potser per obscures motivacions, vàries denúncies de pares d’alumnes d’aquest sistema de cohesió i igualtat social, per una banda, i de l’altre, que ateses les indefinicions del centre i la manca d’AMPA independent, segurament amb la passivitat de la Inspecció del Departament d’Ensenyament, el que havia d’afectar a una classe concreta s’acabarà imposant a tots els grups i nivells.

Ambdues situacions no haguessin estat objecte de desgast social, escolar i mediàtic sense el pronunciament del tribunals, ja que aquests finalment donen l’opció a denunciar directors i mestres de les escoles catalanes. Aquesta deriva judicial, a la qual són aliens els jutges i magistrats ordinaris atesa la seva franca col·laboració dilatant i analitzant tots els recursos, és un mandat directe derivat dels 12 membres del Tribunal Constitucional. El PP o Partit Popular va presentar el recurs contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i el Tribunal Constitucional el va retallar( en la tristament famosa sentència STC 31/2010) malgrat haver esta votat favorablement per la majoria de catalans. Amb tot això, ara s’afegeixen les lectures religioses, suposadament neutres, i la voluntat desestabilitzadora i amenaçant d’una minoria de residents a Catalunya, tot fent de la lliure convivència ciutadana i de la protecció d’un domini cultural universal com el català, un objecte d’atac continu.

Una vegada més el PP o Partit Popular, en part format per la dreta conservadora catòlica també nostàlgica del històric nacionalcatolisme hegemònic, protagonitza, a escala local, el conreu de les desconfiances i les humiliacions, tot incentivant i, segons algunes fonts, finançant, les esmentades denúncies. Qui sap si , per a més inri, pensant en fer la voluntat de Déu!

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook  

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista