Anàlisi de l'actualitat i divulgació

De la CDU a DC, aquí (13/7/2015)

2015-07-13 08:43

De la CDU a DC, aquí (13/7/2015)

Adenauer, Hohl, Merkel,... de la CDU (Unió Democrata Cristiana Alemanya) ara ja saben que la renovació de la seva formació homòloga catalana és diu DC, semblant al referent italià de la Democràcia Cristiana d’Aldo Moro (1916-1978), però que en clau nacional, significa Demòcrates de Catalunya. Aquesta formació, regeneració de la formació UDC, suposa una confluència amb els anhels dels catalans per les seves llibertats històriques. Catalunya torna. En les seves múltiples expressions es reforma. La seva gent vol estar al servei de la llibertat, amb el seu compromís i responsabilitat, com Giovanni Montini (després Pau VI, 1897-1978), un dels pares del compromís social cristià en les societats contemporànies.

El repte passa per organitzacions flexibles i profundament respectuoses amb les aspiracions dels seus membres, donant llibertat i oferint pautes per a millorar les organitzacions i les polítiques públiques. En aquest sentit Demòcrates de Catalunya (DC) permetrà apropar la política als ciutadans (primàries obertes a la ciutadania) i ésser un exemple de transparència (formacions de comitè de govern territorial formats per voluntaris), per en definitiva, combatre, respectivament, la desafecció amb els afers col·lectius, per una banda, i també per evitar el segrest de la voluntat popular per part dels aparells dels partits, acostumats a fer i desfer en nom dels seus militants, amics o, àdhuc, votants.

El personalisme cristià, encarnat per pensadors com Maritain, Mounier, Exupery,... suposa donar una total confiança a les persones i a les seves possibilitats, i si bé en camp teòric, aquesta proposta és bona, en el plànol pràctic molt poques organitzacions l’han volgut implantar. Ni tan sols les pròpies organitzacions democratacristianes històriques que s’han acabat convertint en organitzacions defensores d’un conservadorisme tradicional de difícil justificació, en general.

Les polítiques de transparència i de comunicació de les activitats del governs democratacristians sovint han estat molt limitades. Per això, DC suposa un revulsiu europeu de primer ordre, i un gran canvi en la configuració dels models per instituir servidors públics. Per tant, DC no sols evidencia una forta necessitat de connectar amb les aspiracions nacionals catalanes, sinó també, i potser amb igual importància, per regenerar la vida política, la representació popular i la humanització en la pressa de decisions. Ambdós termes en base a una coherència social cristiana necessària ideològicament.

En primer lloc, el respecte als pobles i les cultures, base del nacionalisme ben entès (integrador i considerat) i en segon lloc, l’aposta per un humanisme de decisions concretes i senzilles (la proximitat a la realitat familiar, als costums locals i comarcals, a la governança de proximitat, a la preservació de la vida, a la dignitat del febles ...). Aquesta acció, per un problema històric encara difícil de superar, s’ha de conduir per la via dels fets, de forma clara, evitant les connotacions terminològiques que pot suposar l’explicitació del seu contingut cristià (magisteri social de l’església catòlica, entre d’altres, però no únicament).

La societat catalana no pot admetre la ingerència de les doctrines clericals en el seus sistemes de govern, i encara menys, qualsevol presumpció d’adoctrinament religiós usant plataformes polítiques. És ben lògic! En contra del que voldrien una selecta minoria de catòlics practicants (de missa), el bé comú passa per sistemes de representació que busquin mecanismes de convivència general i de solidaritat mútua, i no per accentuar diferències en base a missatges basats en dret diví (del tipus condemnació/salvació) que més aviat aixequen recels o desconfiances, en el pla estrictament humà o de les relacions socials.

Per tot això, DC (http://hereusudc1931.cat/) representa un punt just de compromís social cristià, en el sentit ampli de la paraula, sense caure en cap moment en la provocació fonamentalista (per altra banda, generadora de grans frustracions i errors de tot tipus).

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook  

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista