Anàlisi de l'actualitat i divulgació

Amb el vent a favor (18/6/2015)

2015-06-18 08:30

Amb el vent a favor  (18/6/2015)

En la minicimera de càrrecs d’UDC celebrada a la seu del Departament d’Interior del passat divendres 12 de juny, hom va decidir no fer un manifest de suport a la proposta del seu Comitè de Govern consistent en aposar-se al full de ruta CDC/ERC/entitats cíviques sobiranistes. En concret, el Sr. Josep Martínez, militant d’Osona, i per tant de la màxima confiança del Sr. Ramon Espadaler, va manifestar que els resultats electorals de les eleccions municipals del 24M no podien anticipar un bon resultat per a la coalició en cap nou escenari si es definien clarament com a independentistes, però al mateix temps com a formació no podien oposar-s’hi atès que encara es podia fer molta feina si hi havia ganes i convicció suficient.

En paral·lel, el Sr. Antoni Castellà amb un nombrós grup de militants, molt identificats amb els orígens republicans d’aquesta formació política històrica, plantaven cara amb l’esperança d’ésser un lleu contratemps en la lògica de control ferri del partit que sustenta el Sr. Josep Antoni Duran. En contra del previst, l’oposició a l’aparell del partit va ésser quasi majoritària, tot generant un bloqueig en la plàcida vida del soci petit de CiU. A resultes d’això, en una intensa reunió a la seu nacional d’Unió, l’aparell del partit opta per forçar, de manera totalment incongruent, la renuncia dels seus consellers en el Govern de la Generalitat.

El que havia començat com un debat intern dins d’UDC, passa a ésser-ho del conjunt de la coalició CiU, per a tot seguit constituir una crisis de govern. Per UDC no és un tema central, la seva adhesió al full de ruta, amb l’escenari de ruptura en cas de resultat majoritari en diputats el 27S, sinó les formes amb que CDC ha pressionat que es posicioni. La prova està en que a criteri de l’aparell d’Unió aquest tema no és objecte d’un congrés, i passava, merament, per una consulta a la seva escassa militància. Ara, malgrat tot, el debat s’ha tornat a obrir, però queda pendent saber-ne el seu recorregut, i si forma part de l’estratègia del catalanisme integrador que lidera el Sr. Artur Mas.

Tot plegat podria consistir en una forma de cobrir uns flancs no contraris a la independència però amb por del procés o desanimats per les formes. D’aquesta manera, UDC actuant per lliure podria jugar un paper important dins el procés d’emancipació nacional que vivim. Molta gent, fins i tot joves nascuts a Catalunya, no entenen o veuen aliena la seva implicació en el procés. Fins i tot, ja repeteixen les consignes de la COPE, El Mundo, La Sexta.. sobre la manipulació a la que estan sotmesos per part del Govern de la Generalitat. O ja han oblidat que l’autogovern està clarament amenaçat en l’asfixia econòmica o el buidatge de continguts (manca de promocions de funcionaris, desplegament competencial aturat, regressió en l’ensenyament públic, greus dificultats en finançament,...).

Sense plataformes mediàtiques fortes, amb debats oberts i plurals, és difícil progressar en la maduresa social, i encara més en la nacional. No és simplement un canvi de bandera del que s’està parlant. El model català hauria de despertar les adhesions dels valors republicans i de la ciutadania responsable, i en contra d’això, es cauen en continues etiquetes, tant simples com enganyoses.

També caldria definir clarament, per no errar el rumb, que el Govern de la Generalitat, amb les estructures d’estat no pot prejutjar el resultat de la voluntat popular, i que aquestes, en tot cas, han d’ésser instruments per blindar, fins on sigui possible, l’autogovern. Ara mateix, aquest és l´únic roc a la sabata, voler avançar un resultat que democràticament encara no s’ha produït, i que s’havia d’haver obtingut per la via d’un referèndum, encara que fos exercint suau pressió sobre la legalitat vigent. Com no va ésser així, ara resten les eleccions del 27S com nou punt de partida, malgrat ja fa anys que deien que era la darrera. Però el premi de la constància, en forma de fidelitat i perseverança, sempre és quelcom molt valuós. És el cas dels fruits de l’amor, la pau i la llibertat. Per això, no hi ha pressa i cal molta calma d’esperit.

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook  

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista